Salvem les meduses (pobretes)

Catalans (i catalanes), vull denunciar la terrible discriminació que estan patint unes germanes nostres. Efectivament, m'estic referint a les simpàtiques meduses.

Eternes reines de les fresques portades estiuenques. Objecte de les més apassionants reflexions de l'estil: "La medusa neix o es fa?", "Quines tres meduses t'enduries a una illa deserta?" o bé "Medusa mar o medusa muntanya?" Salvadores del redactor amb el pilot automàtic instal·lat a la neurona. Exemple d'abnegada presència mediàtica, sempre a punt per a l'aportació necessària. I com els ho hem pagat, eing? Oblidant-les. Negant-los el protagonisme abans demandat. No, no és just. I no m'hi resigno. No accepto aquest menyspreu. Sobretot perquè la seva memòria ha estat trepitjada per altres clàssics que no els arriben ni a la sola del tentacle.

Perquè, a veure, què ocupa l'espai informatiu dominat tradicionalment per les meduses? Cesc? Sí, però aquest s'ha acabat (de moment). L'amenaça de Ryanair de fotre el camp? Sí, però aquest, per ser complet, necessita la foto del seu amo fotent el cretí mentre posa carota de pallasso d'un circ amb els lleons desdentegats. I sap què passa amb aquest tema? Que últimament el senyor Ryanair envia el seu segon a tocar-nos la pera. Sí, un gran professional, sens dubte, però molt mancat de cretinisme a l'hora de fer de model fotogràfic.

I també tenim Lloret. Amb l'alcalde de torn dient el que ja deien els alcaldes dels seus besavis: "S'ha acabat el turisme de borratxera. Aquest cop sí". Bé, i és cert que no hem d'oblidar la reaparició dels clàssics pagesos francesos bolcant camions, però estarem d'acord que res d'això supera les meduses, les nostres estimades meduses. Jo no penso quedar-me de braços plegats davant d'aquesta injustícia. I vostè?