BARCELONA

Sant Antoni busca escola

El barri té un únic centre públic i una demanda creixent de places, però no disposa d’espais lliures

El barri de Sant Antoni fa anys que, per temor de molts dels seus veïns, viu un particular boom, que ara va a més amb la inauguració del nou mercat i l’ombra de la gentrificació. Hi ha problemes, però, que en una zona tan densa com aquest barri de l’Eixample ja es consideren endèmics, com el dèficit d’equipaments i, en particular, de places d’escola pública. El primer -i de moment-únic centre públic del barri, el Ferran Sunyer, va començar a funcionar el curs 2001-2002, després d’una intensa lluita veïnal que va evitar que l’edifici es convertís en una comissaria, tal com estava previst. Després de tots aquest anys, però, al barri, on viuen unes 38.200 persones, no s’hi ha obert cap altra escola pública, tot i que la tendència de les famílies a escollir centres d’aquest tipus va a l’alça els últims cursos. I el govern municipal assumeix que Sant Antoni és una assignatura pendent, una mena de forat negre, a l’hora de millorar l’oferta escolar. I ja busca emplaçaments on poder-ne construir.

Però, de moment, i després de fer una pentinada dels espais disponibles -s’han valorat tant parcel·les de propietat pública com privada-, no s’ha trobat cap espai idoni per a la construcció d’un nou centre, segons apunten fonts municipals, que remarquen que no hi ha cap parcel·la que, per mides, admeti que s’hi faci una escola. Tampoc els dos emplaçaments que el consistori vol comprar al barri en el marc del pla per adquirir solars a l’Eixample i fer-hi equipaments i habitatge dotacional. Un dels dos, una parcel·la situada al carrer Calàbria, a l’illa amb Parlament-Viladomat-Manso, és el que es va estudiar destinar a usos docents, però de moment no compleix les condicions perquè pugui acollir una escola i es continuen buscant alternatives.

Forçats a anar a la part alta

El que sí que ha obert, els últims dos cursos, són centres escolars nous a la part alta del districte de l’Eixample -Entença i Eixample 1-, que de moment funcionen en mòduls prefabricats i que estan absorbint molts infants de la zona de Sant Antoni. A l’Eixample 1, que és l’escola que s’ubica en espais de l’antiga presó Model, de fet, les famílies han arribat a confeccionar un mapa que evidencia que prop de la meitat dels alumnes viuen per sota de la Gran Via. Molts, a Sant Antoni.

“És un mal endèmic”, lamenta Pep Sala, president de l’associació de veïns, que afegeix que dins dels límits del barri tampoc no hi ha cap institut públic i que el problema de famílies sense plaça és recurrent. Aquest any, al conjunt de l’Esquerra de l’Eixample -que és la zona dins de la qual s’engloba el barri de Sant Antoni-, hi ha 64 famílies que, d’entrada, es van quedar sense plaça en cap escola pública de la zona, tot i que algunes, en haver optat en algun punt de la llista per centres concertats, no figuren en el còmput final d’alumnes que el Consorci d’Educació ha de recol·locar. Les solucions que els plantegen són l’ampliació de ràtios a tots els grups de P3 de la zona i la derivació a dues escoles públiques de Sants-Montjuïc: la Jacint Verdaguer i la Francesc Macià. Però els afectats no estan disposats a acceptar-ho, critiquen la “mala planificació” i exigeixen que s’habilitin places públiques a la seva àrea d’influència.

L’Escola Ferran Sunyer, que és l’única pública dins dels límits de Sant Antoni, ha rebut aquest any 67 prescripcions per a 50 places, i la situació s’ha repetit a la majoria de centres públics que queden a prop del barri, com el Joan Miró, d’on han quedat fora 28 famílies, o els centres de nova creació Entença i Eixample 1, on les sol·licituds han superat de llarg l’oferta. Es dona el cas, a més, que aquest any l’IPSI, que és el gran centre concertat laic de la zona, també ha omplert totes les places i que, per tant, l’oferta concertada és majoritàriament religiosa; l’única excepció és la de l’Escola Griselda, que té una línia. En el conjunt de concertades de l’àrea hi han sobrat places.

“Fitxes d’un trencaclosques”

En total, després de restar les famílies que poden anar a un centre concertat i les que obtindran plaça amb l’ampliació de ràtio, en queden 19 que són les que s’hauran de recol·locar. Però no estan disposades a acceptar la proposta del Consorci d’Educació i demanen que es creïn places d’escola pública dins de la seva zona d’influència, preferiblement amb un centre de nova creació i, si no és possible, obrint un bolet -un grup extra- en algun dels centres demanats. “Ens sentim com fitxes amb números que el Consorci fa anar d’un costat a un altre perquè li quadri el trencaclosques”, denuncia Lara Barriuso, que demana garantir que tothom tingui plaça pública dins de la seva zona i remarca que moltes famílies n’acaben incloent alguna de concertada a la llista de preinscripció per “por” de ser enviades fora del districte.

Des de la Xarxa d’AMPAs de l’Esquerra de l’Eixample, davant la problemàtica de la falta de places públiques a la zona, han emès un comunicat en què critiquen la “planificació feble” que s’ha fet, lamenten que es mantinguin els concerts de grups en escoles que no arriben al mínim establert de demanda i que aquests diners no es destinin a la pública, insten a construir un nou centre al barri de Sant Antoni i alerten que la solució dels bolets “disminueix la qualitat educativa” i genera massificació .

Dos solars per adquirir

Des de BComú insisteixen que ampliar l’oferta d’escola pública és una “prioritat” del govern i que, de fet, amb l’obertura de les escoles Eixample 1 i Entença ja s’ha ampliat molt l’oferta de places al districte. “Anem pas a pas”, asseguren. Un dels emplaçaments on s’havia estudiat ubicar un nou centre a Sant Antoni és la parcel·la que l’Ajuntament està negociant per adquirir a l’illa dels carrers Calàbria-Parlament-Viladomat-Manso, on ja hi ha l’escola bressol Els Tres Tombs i on es volen ubicar usos docents, sanitaris o culturals. L’altre solar que es vol adquirir en el marc del pla presentat per comprar espais a l’Eixample és el de l’antic Teatre Talia, al Paral·lel, que acumula anys en desús. Aquí s’hi preveuen pisos i algun equipament assistencial o cultural. En cap dels dos no hi cabria una escola.

Etiquetes

Més continguts de