SANITAT

Sant Pau, un hospital en conflicte

Enmig de querelles i dimissions, el centre està immers en una greu crisi

Amb més de 600 anys d'història, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el més antic de Catalunya. Durant 500 anys va ser l'únic hospital general a Barcelona i es va convertir en un referent. Un prestigi que es veu amenaçat per una greu crisi institucional que ja fa dos anys que dura, un forat econòmic de gairebé 50 milions d'euros, excàrrecs imputats i conflictes laborals que, en part, s'han de resoldre als tribunals. El gerent, Xavier Corbella, ha dimitit aquesta setmana adduint problemes de salut, i el comitè d'empresa ha demanat que es destitueixi el president del patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l'hospital, Xavier Pomés. El diàleg entre la direcció i el comitè d'empresa està trencat. I, a més, facultatius i caps de servei demanen que s'aturi el clima d'enfrontament que, alerten, pot abocar a un "escenari de completa incertesa que podria arribar a l'enfonsament de l'hospital".

Sant Pau està a la corda fluixa. És l'únic hospital amb dèficit. El patronat en responsabilitza el comitè d'empresa perquè assegura que ha estat l'únic centre en què els treballadors han demandat cadascuna de les mesures d'ajustament pressupostari per reduir la despesa. "No hi ha hagut cap intent ni marge de negociació", al·lega, en canvi, la presidenta del comitè d'empresa, Carme Pérez. Tant el comitè com el consell directiu del cos facultatiu -un òrgan que representa els 500 metges de l'hospital- argumenten que el centre pateix un "infrafinançament crònic".

Sostenen que l'hospital ha estat deficitari des de l'any 1991, quan el patrimoni i la gestió de l'hospital es van separar en dues fundacions diferents, i que hi ha hagut una "mala gestió". "D'Hospital de Sant Pau només n'hi ha un; no pot ser que un tingui patrimoni i l'altre dèficit. El patrimoni s'ha de posar a disposició del que faci falta", diu Pérez. Consideren que el centre ha patit un greuge comparatiu perquè els recursos que la Generalitat hi ha destinat són inferiors als que reben centres del mateix nivell, com el Clínic. "Ha estat l'hospital més mal pagat de Catalunya", diu Jordi Craven-Bartle, president del consell directiu del cos facultatiu. I afegeix que Corbella, el gerent que ha dimitit, va presentar un estudi que ho demostrava.

Al cap de poc Pomés comunicava al Protectorat de Fundacions la fallida econòmica de l'hospital i demanava que fos intervingut. "Si una empresa ven el seu producte per sota del seu preu, ja em dirà si aquesta fallida és real o fictícia", sosté Craven-Bartle. El Servei Català de la Salut va contractar l'any passat a Sant Pau activitat per valor de 227 milions d'euros. El mateix que el 2011. Unes xifres per sota del 2010 (248 milions d'euros) en aplicació de les retallades.

Un polvorí a l'Eixample

Enguany els hospitals hauran de fer front a una reducció de pressupost d'entre el 7% i el 10% que recaurà, sobretot, en el personal, i els facultatius atribueixen la dimissió de Corbella a la impossibilitat de tirar endavant l'hospital amb un pressupost encara més retallat. "Quin gerent pot mantenir el timó si no se li posa benzina al vaixell?", es pregunta el representant dels metges.

Pomés, en canvi, atribueix la renúncia al clima de tensió que viu el centre i a "una injustificable campanya" d'un grup de treballadors "que ha iniciat una operació de descrèdit i de calúmnies". Els treballadors no es consideren els culpables de la situació de crisi i lamenten que se'ls "criminalitzi". Els facultatius demanen participar en la gestió "com fan els metges de l'Hospital Clínic" -una comparació recurrent-, però asseguren que se'ls ha vetat. Fins i tot han creat comissions per elaborar un pla estratègic i fer l'hospital sostenible i obren la porta a potenciar l'activitat privada com a font d'ingressos. També, com fa el Clínic.

Defensen que tots els indicadors de la central de resultats del CatSalut atorguen bona nota a l'assistència que es presta a Sant Pau. "Estem igual o més bé que els altres hospitals del màxim nivell de Barcelona", diu un metge. Per això no entenen que no se'ls compri més activitat. És més, creuen que es vol convertir Sant Pau en un hospital de segon nivell. "No el poden tancar, però sí reduir a poc a poc el terciarisme. Coses que, abans, arribaven aquí, ara, no saps com, van a altres llocs", diu Craven-Bartle, que també denuncia que se'ls ha reduït àrea poblacional. "El Clínic organitza tota l'assistència de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona i a nosaltres ni ens han deixat organitzar la part dreta ni unir serveis amb altres hospitals". Craven-Bartle no dubta que Sant Pau té futur si se li deixa "fer la feina que li correspon: ser l'hospital de referència de la Dreta de l'Eixample. I això no se li ha deixat fer per motius polítics", indica.

La incertesa sobre el futur de l'hospital ha arribat fins als pacients, que "estan intranquils". "Però l'atenció sanitària és immillorable. Les demandes són als tribunals", defensa Carme Pérez.

Una de les causes del bloqueig de Sant Pau és la indefinició jurídica de l'hospital. "Quan convé és públic i quan convé és privat", diuen els treballadors. Aquí hi ha l'origen de la majoria de les demandes que ha interposat el comitè d'empresa, que vol que es reconegui com a centre privat, ja que així retallades com la reducció del 5% del sou o de la paga extra de Nadal que s'ha fet a la funció pública no serien aplicables. A més, hi ha demandes penals contra exdirectius per malversació de fons. Pomés lamenta la "judicialització" del conflicte però els treballadors defensen el seu dret. "La via dels tribunals és lícita", diu Pérez, que considera que la crisi de Sant Pau va més enllà d'un simple conflicte laboral. "Si es vol plantejar com una reivindicació salarial dels treballadors, és una miopia política molt gran", conclou.

Més continguts de