Santi Vila

Aquest estiu ha estat el primer en quatre anys que he pogut fer uns dies de vacances. He passat uns dies a l'Alguer. Estava molt cansat i no em venia de gust fer un viatge de grans dimensions, ni estar gaires hores dintre d'un avió. He tingut la sort que, de moment, Ryanair opera des d'aquí. A veure quant dura. Sortia un vol directe des de Girona que en cinquanta minuts em va portar fins allà. Va cridar-me molt l'atenció com ha calat la crisi. Sardenya és una illa que té molta potència turística i grans aglomeracions de gent, però en aquesta ocasió no vaig haver de fer cues enlloc. Aquest fet dóna una idea de com està afectant la crisi a les economies de molts llocs. Jo sóc molt urbanita, m'agrada estar en una gran ciutat o en un poble gran per poder gaudir de l'oferta d'oci i sobretot dels restaurants. Vaig anar a un de molt conegut que es diu Al Tuguri, on fan cuina tradicional d'allà i es menja molt bé. Un fet curiós és que a les botigues t'animen que parlis en català. Més que res per una qüestió de màrqueting. La resta de les vacances he aprofitat per descansar, llegir i anar a la platja. He anat molt a les de l'Empordà perquè són més accessibles i properes. Però també he estat molt pel Maresme. Des que sóc adolescent que hi vaig, i em conec molt bé aquella zona. Tinc l'avantatge que allà no em coneixen i puc anar-hi més tranquil. Aquesta setmana, però, ja he reprès l'activitat. S'ha de començar a treballar perquè a la tardor ja tenim les generals.