Salt ha passat una setmana complicada, i se n'ha sortit prou bé. El missatge cívic d'ahir, unitari i pacífic, no és un punt i final, però sí un bon punt i a part que ha de donar pas, a partir de demà mateix, a dues respostes per part de la societat catalana i la seva classe dirigent. D'una banda, hi ha d'haver una reflexió en profunditat, sense tabús i amb tota l'autocrítica que calgui, sobre com, al cap d'un any, s'ha repetit una crisi social amb esclat de violència inclòs. De l'altra, i en paral·lel, s'ha de passar a l'acció, als fets. En el terreny de la reflexió, val la pena calibrar bé fins on podem atribuir el que ha viscut Salt als efectes de la crisi, al malestar juvenil, al desarrelament de col·lectius nouvinguts, a actituds individuals incíviques o a simple i pura delinqüència. Aconseguir afinar en l'anàlisi i objectivar, així, els greus esdeveniments que han enrarit la vida dels saltencs, servirà per prendre mesures polítiques efectives. No és el mateix fer èmfasi en les solucions policials que centrar la resposta a través d'un enfortiment dels serveis socials. Molt probablement, caldrà actuar decididament en els dos sentits. El que no pot ser de cap manera és que d'aquí un any hi tornem a ser. És molt important apagar bé els focs, però encara ho és més una bona política de prevenció. Ara no es tracta de girar full, sinó d'obrir una nova pàgina.
