Segona oportunitat per als malalts dels càncers més resistents
Cent pacients sense opcions terapèutiques participaran en un projecte pioner
BarcelonaUn pacient i un diagnòstic: càncer de mama, pulmó, pàncrees o cervell (glioma). Un tractament: quimioteràpia en bona part dels casos, o altres tractaments estàndards. I el resultat: el tumor es redueix. Però, passat un temps, torna, i cal tornar a intentar-ho amb una segona opció terapèutica. De nou, el rastre del tumor desapareix i, un cop més, torna. I, arribats a aquest punt, esgotades totes les opcions, el pacient està en un carreró sense sortida. “Volem donar solucions al pacient que queda orfe de tractaments”, afirma Manel Esteller, director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), que acaba d’iniciar un estudi pioner per trobar tractaments personalitzats per a pacients orfes (que no responen als fàrmacs estàndards) i que compta amb el finançament de la Fundació Bancària La Caixa.
En aquesta batalla contra els càncers més resistents, l’equip d’investigadors que encapçala Esteller busca el taló d’Aquil·les de cada tumor. “Tot tumor té el seu punt feble, i es tracta de trobar-lo”, especifica l’investigador. La clau de la proliferació descontrolada de les cèl·lules cancerígenes no està només en els gens, sinó en altres peces del genoma. I és en l’empremta dactilar epigenètica de cada pacient on s’amaga el punt feble del tumor. Fent un símil, si el genoma humà són les lletres (els gens) amb què s’escriu el llibre de la vida d’un ésser humà, l’epigenoma són els accents, les majúscules i altres elements ortogràfics que donen sentit i fan que cada cèl·lula interpreti de manera diferent aquesta informació. Són els senyals que fan que un gen s’expressi o no i, en definitiva, que fan que siguem com som. I cada individu té el seu propi epigenoma.
Malalts de quatre hospitals
En l’estudi hi participaran 100 malalts de càncer de mama, pulmó, pàncrees i cervell de quatre hospitals catalans: l’Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet), la Vall d’Hebron (Barcelona), Germans Trias i Pujol (Badalona) i Josep Trueta (Girona). Tots han passat per dos tractaments de quimioteràpia i han vist com el tumor retornava.
“Estudiarem la desregulació genètica del tumor”, explica Esteller. El grup de recerca ha comprovat en estudis anteriors que una cèl·lula cancerosa té una alteració de l’epigenoma que fa que no es reconegui a ella mateixa. També que alguns gens supressors de tumors (els que ens protegeixen del càncer) deixen de funcionar perquè l’ADN pateix una modificació química (metilació) que bloqueja aquests gens clau, i que són els senyals bioquímics clau en l’epigenoma.
El nou projecte permetrà definir els marcadors de metilació de l’ADN per als pacients afectats per aquests tumors i orfes de tractament, per aplicar així els medicaments que ataquen aquests elements. La finalitat d’aquest projecte és facilitar eines a l’oncòleg per poder predir quina és la millor teràpia per al pacient -ja aprovada o en fase d’assaig clínic- per tal d’allargar i millorar la qualitat de vida del malalt.
Així doncs, cadascun del centenar de pacients que participen en l’estudi tindrà la seva pròpia empremta dactilar epigenètica, una informació que els metges faran servir per aplicar un tractament personalitzat en fase d’assaig. “Tenim un llistat de 1.000 fàrmacs dels quals el nostre estudi podrà predir respostes”, afirma Esteller. Alguns ja estan en fase d’assaig clínic als hospitals catalans que participen en l’estudi, i ja s’han començat a aplicar en alguns tipus de tumors que no responen al tractament. En alguns casos s’ha aconseguit multiplicar per quatre la supervivència. “S’està aconseguint donar un temps de vida valuós i amb una qualitat de vida molt bona”, afirma Esteller.
Tot i que en aquest estudi pilot es tractarà de rescatar pacients orfes, d’aquí dos anys s’espera haver identificat marcadors prou fiables i identificables en l’empremta epigenètica de tot malalt de càncer, ja des del mateix diagnòstic, per així aplicar ja d’entrada un tractament “superdirigit”. “Avui dia el 20% dels tumors ja es tracten utilitzant el coneixement genètic que hem anat acumulant els últims 15 anys, però volem que un 40% es puguin tractar coneixent d’entrada els seus defectes genètics i epigenètics”, afirma l’investigador. En els últims anys l’epigenètica ha aconseguit fer el salt a l’ús clínic. Existeixen proves amb les quals es poden identificar marcadors epigenètics en glioma i en càncer de pròstata, i que permeten predir quina pot ser la resposta del pacient davant certs tractaments.
