Dos segons de lucidesa o de semibogeria per fer el primer pas. I a partir d'aquí, deixar-ho tot i marxar a viure. Sí, a viure. Lluny del ritme frenètic i d'una rutina no escollida. Les facilitats en les connexions i la conseqüent baixada de preus dels viatges fa que cada cop siguin més les persones que es decideixin a fer el que realment volen, un somni possible: la volta al món. Si el protagonista de La volta al món en 80 dies , Phileas Fogg -Willy Fogg a la versió en dibuixos animats- emprenia el seu viatge com una aposta per demostrar que es podia fer, els protagonistes d'aquest reportatge no volen demostrar res a ningú i es van embarcar en aquesta aventura per deixar enrere una vida que no era la que volien viure o per materialitzar massa coses pendents que, amb el ritme de vida que portaven, no haurien aconseguit fer en anys. O mai. Potser no han plantat cap arbre ni escrit un llibre -molts, però, sí que ho han fet tot just han tornat del viatge- o no han tingut un fill, però ja compten en la llista personal de coses fetes amb la volta el món. Poca cosa...
Aquest dissabte, en el marc del Saló Internacional del Turisme a Catalunya, 32 persones que ja han escrit el seu nom a la llista de privilegiats que han seguit els passos de Fogg i que, en paral·lel, han retransmès les seves aventures a través d'un blog, recordaran les seves experiències en el I Congrés Volta al Món que organitza el Club de Viatges i que, de ben segur, despertarà enveges i farà que més d'un comenci a fer els seus càlculs. Segons les persones que han viscut aquesta aventura, amb 8.000 euros n'hi ha prou per a una bona versió d'aquest viatge. Tots coincideixen, a més, en una idea: és més fàcil del que sembla, només calen ganes, una motxilla -si pot ser que no pesi més de deu quilos, una càmera de fotos i, si es vol, un ordinador portàtil- i un grapat de renúncies. Qüestió de triar.
Abans de marxar, cal decidir si s'opta o no pel bitllet Round the World, que permet un nombre concret de vols durant un any però que implica tenir més o menys clara la ruta que es farà, sobretot els dies dels dos vols transoceànics. La majoria de viatgers acaba, però, per coincidir en força punts i centrar-se en Àsia i Amèrica (sobretot al centre i al sud) per una qüestió de preus i de facilitats per al turisme.
Viatge365: Mireia i Marc
Mireia Salvador i Marc Elena es van decidir a omplir les motxilles l'octubre del 2008 per fer un viatge que durés exactament un any. Ni un dia més ni un dia menys. D'aquí ve el nom del seu blog: Viatge365 . En aquell moment, com recorda el Marc, estaven molt enganxats a la sèrie A dos metros bajo tierra . "Cada dia hi mor algú, i ens vam dir que no podia ser, que no ens podíem morir sense fer-ho". Així que, aprofitant que la Mireia podia demanar una excedència i que el Marc tot just acabava contracte, van decidir marxar amb una primera destinació clara: el Nepal. Del Nepal van passar a la Xina, un dels països que més els va impressionar i on van passar més d'un mes. I d'aquí a Vietnam, Laos, Cambodja, Tailàndia i el Japó per passar cap a Austràlia i Nova Zelanda. Amb una pausa reconfortant a les illes Fiji i Cook -"vacances de les vacances", com ells mateixos reconeixen- fins arribar a Amèrica Central i Amèrica del Sud. El seu viatge, "sense escatimar en activitats ni en viatges que sobre la marxa ens anaven venint de gust", va costar uns 14.000 euros per cap, però asseguren que la ruta es pot fer perfectament per 8.000 euros si es prescindeix d'algunes coses. Es van decantar pel bitllet Round the World -3.200 euros per 16 vols-.
Si haguessin de tornar enrere, tornarien a agafar la motxilla. "Encara que això suposi renunciar a la feina o a una carrera concreta, perquè hem vist que vivim lligats a obligacions que no ens hem marcat nosaltres", explica el Marc. "Però quan tornes, tot i la primera sensació de depressió postviatge, arribes amb molta energia per fer coses i emprendre iniciatives noves", explica. El que més els ha agradat és la sensació de no estar fent vacances, sinó de viure com si el fet de viatjar ja fos una feina: "Els dos primers mesos són com vacances, després ja desconnectes del tot; la gràcia és anar fent sobre la marxa i decidir el destí quan tens ofertes o ganes, i si t'agrada un lloc t'hi has de quedar més temps del que tenies previst", explica la Mireia. El Marc, però, té clara quina va ser la seva gran decepció: Laos. "Massa turisme, és com un parc temàtic". Encara que puntualitza que "tot és qüestió de sensacions".
'Lavueltalmundo.net': Carme i Xavi
El viatge com a estil de vida. És el pas més que han fet Xavier Molins i Carme Corretge, que es van decidir a fer la volta al món l'any 2005 i des de llavors ja n'han completat una altra i al maig comencen la ruta de la tercera. Ja amb la mà trencada i amb un plantejament de vida que no té res a veure amb el que tenien fa uns anys, quan ella treballava en un banc i ell es dedicava al disseny gràfic. Poc temps després de conèixer-se van decidir complir un somni comú: el de viatjar. I tot i que inicialment la Carme va demanar una excedència de la feina, en tornar va veure que aquell ja no era el seu món. I ara compatibilitzen la feina -dissenyen pàgines web- i els viatges i ja no veuen possible la marxa enrere. Ho expliquen tot al blog Lavueltalmundo.net. Ja han publicat un llibre de cada volta al món que han fet: Diario de viaje de un viajero i Pasaporte hacia ningún lugar . La primera va durar un any i els va sortir per 8.370 euros a cadascun -incloent-hi els vols-.
La van començar a l'Argentina i van passar per països com l'Uruguai, Xile, Perú, els Estats Units -on van treballar com a cambrers uns mesos per poder allargar l'estada a Nova York- o, a l'altra banda de l'oceà, Tailàndia, Vietnam i Cambodja. En total, onze països. El segon cop, el viatge va ser més breu -l'economia ho requeria- i els va servir per afegir a la llista països com Nicaragua, Panamà i Malàisia. La tercera, planegen començar-la per la Xina. Defensen el gust de no fer plans i de decidir sobre la marxa. Ells, per exemple, van passar més d'un mes en el mateix hostal a Malàisia perquè s'hi van sentir bé i ja hi van establir una rutina. I destaquen, en aquest sentit, que "part de la màgia és quedar-se un temps als llocs per no fer-hi només turisme, per conèixer la gent i els racons no tan coneguts". Tenen un record molt especial del seu pas pel Perú i veuen amb malenconia el "procés accelerat d'occidentalització que es viu a Bangkok".
Loliplanet: Cris i Pep
Cris Gros i Pep Selfa van recórrer, ara fa quasi sis anys, 19 països en 549 dies per completar la seva volta al món, tal com expliquen al blog Loliplanet . La van engegar a Nova York per pujar després cap al Canadà, el país més car del viatge, i continuar cap a Nicaragua -on ja van deixar part del pes excessiu que havien carregat a la motxilla-, Guatemala i Hondures, entre altres, abans de dirigir-se cap a la Xina i el Tibet, un dels destins que més els va sorprendre, i continuar per països com Laos i l'Índia, des d'on ja van començar l'operació tornada. Van engegar el viatge perquè fent una llista de tots els llocs que volien visitar al llarg de la seva vida i comptant les tres setmanes de vacances anuals no els sortien els números. Així que ho van deixar tot i es van llançar a l'aventura.
"Estàvem vivint una vida que no havíem decidit nosaltres, així que vam decidir deixar-nos de pors i arriscar-nos", recorda la Cris. Van fer estades llargues, com la del Brasil, de dos mesos i mig, i de més curtes, com la setmaneta a Guatemala i, un cop completat el viatge, van fer números i van xifrar la despesa en 30 euros per dia entre tots dos. Tot i que tenen destins que els van deixar un especial bon gust de boca, destaquen que sempre és una qüestió d'actitud. "Quan vius de vacances, tot ho veus amb bons ulls i et sorprèn, sobretot el que t'és més desconegut, el que no has vist en mil fotografies". Això sí, adverteixen del perill d'immunitzar-se a les coses noves per repetició. El viatge és un risc del qual no es penedeixen gens.
