"Sempre que corro, corro pel meu donant": la història de l'home trasplantat que va guanyar una cursa tot i ser l'últim

BarcelonaEls guanyadors ja tenien les medalles, els voluntaris havien recollit les tanques que delimitaven el circuit, les taules d'avituallament ja s'havien recollit i la Mar Saus, que era voluntària i s'encarregava del guarda-roba, ja no tenia feina. Pràcticament ja no quedava cap dels 655 participants de la I Cursa Son Espases, que es va celebrar a Mallorca diumenge passat, i l'esdeveniment es va donar per acabat. Però aleshores una dona va apropar-se a la Mar per dir-li que el seu home encara estava corrent i que li faria molta il·lusió tenir una medalla de record.

L'home es diu Miquel Àngel i és el protagonista d'una història de superació, que més de 17.000 persones han repiulat i han convertit en viral, després que la Mar l'expliqués a Twitter. Fa nou anys va patir un càncer de fetge i ja li havien dit que no li quedava més d'un mes de vida quan va arribar la notícia més esperada: el trasplantament era possible. "Sé l'angoixa que es passa quan esperes un òrgan", explica el Miquel Àngel a l'altra banda del telèfon. Per això, quan es va sentir amb forces, va voler tornar a la societat el que el seu donant li va donar. "Jo sempre que corro, corro per ell, pel meu donant", diu. Una persona que no sap qui és però a qui li està "eternament agraït". "Va ser tornar a començar. Fa nou anys que no paro de donar les gràcies", explica el Miquel Àngel.

Des de diumenge, de fet, insisteix una vegada i una altra en agrair als voluntaris de la Cursa -són membres de l'Agrupament Escolta Eladi Homs de Palma-, que el van ajudar a arribar a la meta. Perquè quan la seva dona, la Susi, va avisar la Mar que encara quedava un corredor per arribar, els voluntaris van activar-se per rebre el Miquel Àngel com es mereixia. "Una voluntària i jo vam córrer a trobar alguna medalla que donar-li i vam contactar amb els voluntaris que estaven en altres punts del circuit perquè s'unissin a córrer amb ell", va piular la Mar. Les poques persones que quedaven a les instal·lacions van posar-se a la meta, on la cinta que una estona abans havia creuat el guanyador esperava el Miquel Àngel. Ell va arribar a la meta somrient i amb una samarreta amb el seu lema de vida: "Jo corro pel meu donant".

Tot just fa un any que el Miquel Àngel va començar a córrer. De fet, la de diumenge a l'hospital de Son Espases era la primera cursa que feia. "Vaig al meu ritme, però he de dir que normalment tardo menys temps. Diumenge se'm va fer molt llarg", diu. El Miquel Àngel va trigar prop de dues hores en completar el recorregut de 8 quilòmetres de la cursa però n'és el vencedor moral. "Si serveix per conscienciar la gent de la donació d'òrgans ja estic content", explica, abrumat per la quantitat d'entrevistes que li han demanat. I sentencia: "Si gràcies a aquesta història una persona es fa donant, jo ja he guanyat".

El Miquel Àngel, doncs, ha guanyat la cursa, perquè la Mar, té la intenció de fer-se donant d'òrgans després del que li va passar diumenge. "Ho vaig escriure al Twitter perquè em va semblar una història molt guapa. A les xarxes només es parla de conflictes i vaig trobar que també s'han d'explicar bones notícies", explica aquesta estudiant de primer curs de Medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que no s'esperava la brutal repercussió dels seus tuits. Aquesta tarda, en una entrevista conjunta a IB3, la Mar i el Miquel Àngel es tornaran a veure després que ella donés a conèixer la història de l'home que va guanyar una cursa tot i arribar l'últim a la meta.