Societat 27/01/2017

Set dies per reubicar els sensesostre de Santa Anna

Càritas ja ha trobat una sortida per a la meitat de la norantena de persones que han arribat a dormir a la parròquia del centre de Barcelona els últims dies

Montse Riart
3 min
Persones sense sostre que dormen a l’església de Santa Anna ateses per voluntaris.

BarcelonaDes de fa una setmana Càritas Diocesana estudia una sortida per a les persones sensesostre que han dormit a la parròquia de Santa Anna de Barcelona des del passat 17 de gener. El temple va decidir obrir les portes per atendre les persones que dormien al ras. La idea era donar-los refugi i un plat calent durant els dies de més fred. La primera nit s’hi van acostar una quinzena de persones. Però en una setmana es van desbordar les previsions: la parròquia ha arribat a acollir una norantena d’usuaris alguna nit.

Fonts de l’arquebisbat de Barcelona consultades per l’ARA expliquen que l’alta afluència dificultava garantir les condicions higièniques, sanitàries i legals, tant de la parròquia com dels que hi dormien. Però sobretot pensaven que el temple era un recurs temporal que no podia constituir una sortida permanent. Per això van demanar ajuda a Càritas, que s’ha entrevistat amb la majoria dels sensesostre i s’ha posat en contacte amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona i amb altres entitats per mirar de trobar-los una sortida.

De moment n’han reubicat la meitat: “Els hem buscat un recurs transitori mentre mirem una alternativa definitiva per a cada situació”, explica l’adjunta d’Acció Social de Càritas, Mercè Darnell. A la parròquia encara hi queden una quarantena de persones. Els han donat una targeta d’accés temporal perquè hi pernoctin fins diumenge de la setmana que ve, quan la parròquia suspendrà el servei. Per a aleshores Càritas assegura que ja tindrà una sortida per a tots.

Realitats molt diferents

Darnell explica que s’han trobat amb perfils molt diferents, tant pel que fa “a l’edat, l’origen o la situació legal com al temps que porten dormint al carrer i les alternatives que tenen al seu abast”. Alguns pateixen addiccions i altres conviuen amb animals, que no tots els albergs admeten. La reubicació no és automàtica, perquè els usuaris l’han d’acceptar. Darnell explica que la majoria han donat el seu vistiplau.

Càritas ha buscat sortides entre els seus propis recursos i també ha contactat amb l’Ajuntament i altres entitats per buscar pisos compartits, pensions, albergs, centres per a persones grans o altres alternatives en funció del perfil de cada usuari: “Hem mirat cas per cas”, diu Darnell. De moment es tracta d’opcions transitòries fins que hi hagi plaça en un centre definitiu.

Des de l’Ajuntament expliquen que s’han coordinat amb Càritas tant per a aquesta sortida temporal com per buscar-los plaça en un servei municipal, sempre que l’acceptin. El consistori disposa de 2.200 places a la ciutat, entre albergs, pisos i altres centres. Alguns tenen requisits més específics, com ara iniciar un procés de reinserció laboral; d’altres només ofereixen allotjament a les nits. En cap es permeten animals. Entre els mesos de novembre i març també s’ha habilitat un centre amb 74 places a Ciutat Meridiana.

Durant l’Operació Fred, l’Ajuntament ha atès 444 persones. Càritas destaca la bona col·laboració amb el consistori. Darnell explica que el repte tant per a l’entitat com per als serveis municipals és atendre “perfils tan diferents i amb necessitats tan específiques” amb les competències d’uns i altres: “Hi ha moltes lleis que regulen aquesta atenció i que no són ni a les nostres mans ni a les dels ajuntaments i cal millorar-les per donar una bona atenció”, conclou.

stats