SALUT
Societat 12/08/2018

Setge europeu a la tinta dels tatuatges

La UE votarà restringir les substàncies sospitoses de causar càncer

David Cobo
4 min
S’han detectat 4.000 substàncies potencialment nocives a la tinta dels tatuatges.

BarcelonaSuar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que han estat trobades a les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha provat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren en positiu la voluntat de regular el sector.

La proposta, que es debatrà a mitjans de 2019, l’encapçala l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA), i busca legislar a nivell comunitari un sector que fins ara només tenia un marc de recomanacions tot i estar en ple auge. A la Unió Europea, les persones tatuades ja representen el 12% i a Espanya es calcula que un de cada tres joves d’entre 18 i 35 anys porta algun tatuage, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Veneorologia (AEDV).

Aquestes xifres, unides a les veus crítiques amb la presència de substàncies perilloses en algunes tintes, han conduït l’ECHA a restringir totes aquelles substàncies que “a llarg termini podrien esdevenir potencialment danyoses”. Armando Francés, distribuidor de tintes a Espanya, veu amb bons ulls la proposta però demana que la llista es redacti “en positiu” i s’anunciïn els elements químics que sí queden permesos per tal de no establir una “relació negativa”.

Poc coneixement

La voluntat de limitar l’ús dels químics es va accentuar arran de l’informe Seguretat dels tatuatges i maquillatge permanent, elaborat per la Comissió Europea l’any passat. Allà es recollia que en més del 60% dels casos de tintes analitzades s’hi trobaven pigments azoics, un element que podria alliberar amines aromàtiques cancerígenes, així com restes de metalls. El dermatòleg especialitzat en tatuatges, Donís Muñoz, puntualitza que “tot i saber que les amines, així com els hidrocarburs, poden esdevenir cancerígenes, a la pràctica no està succeint”. És per això que cal diferenciar entre allò “hipotètic” i “allò demostrat”, conclou.

Un cas apart són les complicacions pel desconeixement general del que implica tenir un tatuatge. Muñoz recorda el cas d’una dona als Estats Units a la que li van extirpar diferents òrgans al creure que hi tenia metàstasi. A l’analitzar-ho, a posteriori, es va comprovar que era tinta derivada dels tatuatges que s’havia acumulat als ganglis limfàtics. “La tinta no planteja cap problema pels ganglis, però els professional sanitaris i la població han de saber què comporta tatuar-se”, resumeix. Una línia que matisa la també dermatòloga especialitzada, Adriana Ribé, posant èmfasi en la importància d’informar els usuaris “de la composició de la tinta i dels efectes a curt i llarg termini”.

Per Ribé és especialment rellevant recordar que la injecció de substàncies químiques pot produir al·lèrgies potencialment letals, arribant al xoc anafilàctic. I lamenta que en molts casos “ens preocupem molt de la toxicitat ambiental” i “no ens ho pensem gaire quan injectem les substàncies a la nostra pell”. Una sensació que confirmen diverses fonts del sector del tatuatge, confessant que reben més preguntes dels clients interessant-se per si la tinta és vegana que per les possibles implicacions per a la seva salut.

El monopoli espanyol

Totes les tintes haurien d’estar etiquetades amb la seva composició i origen, però l’agència química europea reconeix que això no és així. Existeixen còpies arribades majoritàriament de països asiàtics amb l’etiquetatge falsificat que afavoreixen el descontrol i la manca de seguretat. Tot i així, la majoria de les utilitzades a Europa provenen dels Estats Units i compleixen els estàndards recomanats per la UE.

En el cas espanyol, però, succeeix un fenomen curiós. Espanya és un dels set països que va optar per legislar a nivell intern i això va comportar que la llista de tintes per tatuar que es poden comercialitzar la decideixi l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris. El problema apuntat per molts professionals és que aquest llistat consta d’una única empresa autoritzada a vendre tintes, Blacksteel S.L, esdevenint, a la pràctica, un monopoli. El màxim representant de l’empresa, Armando Francés, assegura que no existeix cap tracte de favor i que per homologar una tinta “només cal conèixer en profunditat la llei, insistir al ministeri i disposar d’entre 3.000 i 5.000 euros per pagar les despeses”.

Tot i així, el fet que a Espanya l’oferta sigui tan limitada, ha plantejat als tatuadors la necessitat de buscar-se la vida per satisfer el client. “La tinta legal a Espanya és d’una qualitat artística molt baixa” denuncia el president de l’Associació de Distribuidors Nacional de Tatuatges i Piercings, Albert Grau. Això ha comportat que, tal i com ha pogut confirmar l’ARA a través de nombrosos professionals que prefereixen matenir l’anonimat, es normalitzi l’ús de tintes il·legals a l’Estat però acceptades a la majoria de països d’Europa. “Les anàlisis que es fan a la resta del continent ja són suficients a nivell sanitari i compleixen les recomacions de la Unió Europea” aclareix Grau.

Tot i així, el representant dels distribuidors lamenta que aquesta pràctica compliqui la “traçabilitat”, fent referència al registre obligatori de la substància injectada a cada pacient a l’hora de tatuar-lo. Això ajuda a establir un diagnòstic en cas de complicació mèdica. Però en el cas espanyol, “les tintes homologades només s’utilitzen quan ve l’inspector i quan s’han d’apuntar al registre del pacient” sentencia Albert Grau.

Una situació enquistada que, tot i que darrerament comença a millorar el diàleg entre el sector del tatuatge i l’Agència del Medicament espanyola, podria solucionar-se directament amb la proposta de l’ECHA. Al cap i a la fi, un nou marc comunitari podria significar la fi de la necessitat de legislar nacionalment.

stats