Societat 15/12/2014

‘Smartphone’: prohibició o utilització amb límits?

Dos instituts defensen la seva gestió davant la irrupció del mòbil

E.e.
3 min

BarcelonaA les aules de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès s’imposa el Codi A. Se simbolitza amb el dibuix d’un mòbil blau amb un gran interrogant a la pantalla. L’alumnat té clar què vol dir: “Només es pot utilitzar el mòbil amb l’autorització del professorat i sempre per a usos acadèmics”. El mateix codi es fa servir als laboratoris i a la zona de tallers. Al pati, però, la senyalització canvia. Aquí mana el Codi R, materialitzat amb un telèfon de color groc. Les instruccions canvien: “Es pot utilitzar per connectar-se a internet, enviar missatges o escoltar música”. Dues pautes més completen la normativa sobre l’ús dels smartphones al centre: el Codi P -simbolitzat amb un telèfon vermell-, que en prohibeix l’ús durant els exàmens, i el Codi S (un mòbil verd), en què es poden utilitzar per connectar-se a internet o enviar missatges sempre que no “interfereixin amb les activitats lectives”. Aquest últim codi s’aplica només durant les sortides.

La normativa es va aprovar per claustre el curs 2013-2014. “El reglament intern d’abans prohibia la utilització dels smartphones. Era una incongruència perquè el mòbil es feia servir com a eina educativa a l’aula”, admet el seu director, Oriol Rodon. A més a més, quan es confiscava l’aparell a l’alumne els seus pares eren els que havien d’anar a l’institut a recuperar-lo. “Això provocava confrontacions amb els estudiants i amb les famílies”, apunta el director. A finals del curs passat l’equip directiu va fer una valoració del primer any de funcionament de la nova ordenança. “El resultat és positiu”, assegura el director. Les incidències han baixat un 40% respecte del curs 2012-2013 i la majoria de les que s’han produït les protagonitzen els alumnes novells. “D’una banda, s’ha donat un plus de llibertat a l’alumne i, de l’altra, un de responsabilitat”, explica. A més a més, s’ha aconseguit eliminar la “conflictivitat” amb els pares i els alumnes perquè són aquests últims els que s’encarreguen d’entregar i recollir el dispositiu. “Abans traslladaven la responsabilitat a la família i, ara, a l’estudiant”, matisa Rodon.

Normes clares

Un altre avantatge és que el docent sap que pot “confiscar” el mòbil quan l’alumne en fa un mal ús, però que, alhora, pot demanar que el faci servir per a “usos educatius”. De fet, l’institut, que té 650 alumnes, fa anys que utilitza les noves tecnologies a l’aula. Els tres primers cursos d’ESO es fa servir sobretot la tauleta tàctil i a 4t es potencia l’ordinador.

A l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, en canvi, el primer que fan els alumnes de quan entren al centre és guardar el mòbil. Alguns opten per deixar-lo a les taquilles, i altres per portar-lo a sobre, però sempre apagat o silenciat. Les normes de funcionament i organització de l’institut són clares: “Queda prohibit que els alumnes utilitzin telèfons mòbils, aparells de música, jocs electrònics, sistemes de missatgeria, màquines fotogràfiques o qualsevol mitjà de transport [patins, monopatins] durant tota l’estada al centre”.

Evitar el conflicte

La seva directora, Anna Masós, admet que part d’aquesta prohibició és perquè els preocupa “un mal ús” de l’aparell sobretot a “nivell d’imatge”. “Poden fer fotografies o vídeos per penjar-los amb l’objectiu de ridiculitzar els companys”, argumenta. Quan el docent “enxampa” algun alumne amb el mòbil l’hi “pren” durant 24 hores. El segon cop, el càstig s’allarga tres dies i, la tercera vegada, es queda sense el dispositiu fins a finals de curs. Tal com passava amb l’antiga ordenança de l’Institut Joaquima Pla i Farreras, són els pares els que han d’anar al centre a recuperar l’aparell. “Així impliquem les famílies en el compliment de la normativa”, matisa la directora.

Tot i la prohibició, però, de vegades l’alumnat fa servir el mòbil com una eina més d’aprenentatge a l’aula, bàsicament els alumnes de batxillerat. “Ho fa en una activitat determinada i sempre sota la supervisió del docent”, insisteix Masós. La directora defensa que si el mòbil es queda fora de l’institut s’evita que “el conflicte” entri a classe. “Ens movem per contextos i l’alumne ha de saber que quan és a classe el mòbil no es pot utilitzar”, explica. Tot i així, Masós, que a l’hora d’aplicar les noves tecnologies al sistema educatiu assegura que és de “mentalitat oberta”, reconeix que l’ordenança del centre es pot acabar modificant a curt termini. “Com? Encara és una incògnita”, conclou.

stats