"Sobretot estimeu-los molt"

Els familiars dels malalts d'Alzheimer defineixen la malaltia i en donen consells

Els voluntaris de l' estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall són fills i filles de malalts d' Alzheimer que ajuden a estudiar la malaltia participant en un conjunt de proves cada tres anys. En un acte organitzat per la Fundació expliquen a l’ARA com defineixen la malaltia que els seus pares han patit en els últims anys de vida. Per a Jaume Piera, voluntari de l’estudi Alfa, és un càstig que li va tocar viure durant cinc anys al seu pare i a tota la família. La mare de l’Encarna Tarrés ja fa sis anys que depèn totalment de la seva filla, que descriu la malaltia com una tragicomèdia perquè en molts moments "acabes rient sense adonar-te’n". Per a molts dels familiars i voluntaris el problema és que no hi ha una resposta a l’Alzheimer: "Ja no només de tractament, sinó perquè no sabem què fer ni com podem ajudar-los", comenta Salvador Pons. L’Ignasi Bessó, després de perdre la seva mare recomana que "cap familiar intenti passar-ho sol, cal demanar ajuda". El seu pare i ell van posar-se en mans d’altres familiars per entendre com podien ajudar la seva mare durant el que defineixen com “una llarga carrera d’obstacles”.

La paciència és el consell més unànime dels familiars. " L’Alzheimer trenca famílies", assegura l’Encarna, perquè pot arribar a durar molts anys. La Roser Planas explica que la seva mare va adonar-se que estava patint la malaltia: “Des d’aquell moment vam tenir clar que era important que notés que érem al seu costat i que l'estimàvem molt". Per a Miquel Morell, la seva mare, la que havia conegut fins ara, ja no hi és: "Només em queda una nena".

Més continguts de