Societat 19/01/2011

"Sobreviuran els individus que necessitin menys recursos"

Una predicció Si no som capaços de posar fre al creixement de la població hi haurà un procés selectiu important La ciència Té un poder alliberador fantàstic sobre les religions Una troballa En Pau, l'avi dels homes, goril·les, ximpanzès i orangutans

Sílvia Marimon
3 min
Salvador, Hostalets

Salvador Moyà (Palma, 1955) frisa per tornar al laboratori. El seu equip ha fet una altra troballa, un petit primat que va morir fa uns 11,5 milions d'anys, a Hostalets de Pierola (Anoia). Aquest jaciment és molt ric: allà van desenterrar fa vuit anys en Pau, l'ancestre comú que comparteixen micos i homes. La història d'aquesta troballa "monumental" va ser publicada amb tots els honors a la revista Science . És impossible mantenir-se immune a la passió d'aquest paleontòleg, fascinat pels fòssils des la més tendra infància. Qui diu que no és possible viatjar en el túnel del temps? Ell es passeja pel passat i pel futur.

Què ens expliquen els fòssils?

És fascinant quan et trobes un subjecte en un estrat determinant i ets conscient que t'explica molt sobre un dels fets més transcendents per al pensament humà, que és l'evolució. Nosaltres som aquí per un procés que va començar fa milions d'anys d'evolució. Els fòssils ens permeten entendre com hem arribat aquí i què hi fem. Em tenen atrapat.

Som l'estadi final?

Som una peça més. No tenim res especial respecte a les altres espècies, tots som animals, nosaltres simplement tenim una ment més potent que ens permet fer-nos preguntes.

Encara podem evolucionar?

No evolucionarem en el sentit més físic, perquè no hi ha pressió de selecció. Al contrari, cada vegada hi ha més mescla. La pregunta que ens hem de fer és si serem capaços d'afrontar el creixement de població amb els recursos actuals.

Què prediu la ciència?

Hi ha una branca de la paleontologia que estudia les restes fòssils en illes on els mamífers van sobreviure aïllats durant milions d'anys. En aquestes illes no hi ha depredadors com els lleons, perquè les seves àrees de cacera són molt més grans. Aleshores la població d'herbívors creix sense control, acaba amb tota la vegetació i els recursos pràcticament desapareixen. Quan s'arriba a aquesta situació crítica, hi ha una mortalitat en massa i només sobreviuen uns quants individus.

I quins són els que sobreviuen?

Els que són capaços de sobreviure amb molts pocs recursos, amb un metabolisme molt baix. Els que són capaços de treure recursos alimentaris inimaginables, com per exemple l'escorça dels arbres. Només aquests poden superar una crisi així i deixar descendència. I això es pot extrapolar a tot el planeta, que no deixa de ser una illa. I els humans, com els herbívors de l'illa, no som depredadors.

No hi ha solució? El futur del planeta és, doncs, el mateix que el que va passar fa milions d'anys en una d'aquestes illes de fòssils?

Sí, si no som capaços de posar fre al creixement de la població i no som capaços de generar recursos per a tothom.

Hi haurà una selecció natural?

Hi haurà un moment selectiu important, perduraran els individus capaços de sobreviure amb menys recursos, i seran del Tercer Món i no del Primer Món.

La troballa d'en Pau va ser transcendental. Què hem descobert amb ell?

A l'àrea del Vallès i del Penedès hi ha unes conques sedimentàries amb el millor registre fòssil que hi ha al món. És clau per entendre què va passar entre 15 i 8 milions d'anys enrere. El 2002 vam començar un projecte a Hostalets de Pierola gairebé per atzar. Al desembre van aparèixer les primeres restes i de seguida ens vam adonar que la troballa era d'una transcendència monumental, era una cara completa d'un antropomorf fòssil. No hi ha cap altre lloc al món on s'hagin trobat esquelets parcials d'entre 9 i 12 milions d'anys amb un disseny corporal com el nostre. En Pau és important perquè mostra les primers fases de la locomoció bípeda humana, com va passar, quan va passar i a quin lloc.

Per què és tan important saber d'on venim?

No hi ha ningú que no s'hagi preguntat qui és i què fa aquí. És una pregunta que ens ha perseguit al llarg de tota la història. Quan no hi havia informació i l'home no entenia res, hi havia la religió. Després va venir la filosofia. I ara hi ha la ciència, que dóna respostes a través del mètode científic. Entendre qui som és una necessitat humana. Durant molt de temps la religió ha exercit un cert esclavatge intel·lectual sobre l'home. L'única manera d'alliberar la ment humana és a través de la ciència i del coneixement.

Quina ha estat la teva darrera troballa?

Encara és d'hora per avaluar-ne el significat, però la setmana passada vam trobar un nou primat, molt petit, a Hostalets de Pierola. Té uns 11,5 milions d'anys. Pot donar una informació molt valuosa sobre un grup de primats al continent europeu que no se sap d'on vénen ni amb qui estan relacionats. Podrem aclarir el misteri d'aquest grup de primats desapareguts fa 9,5 milions d'anys.

stats