Solidaritat catalana amb Múrcia

Enviat Especial A MúrciaMúrcia s’omplirà aquest cap de setmana de les diferents llengües i accents que habiten La pell de brau (el nom amb què Salvador Espriu va batejar l’any 1960 el poemari que va dedicar a reflexionar sobre el caràcter de l’Espanya de postguerra). Ho farà gràcies a la visita que diferents col·lectius d’arreu de l’Estat, però sobretot de Catalunya, faran a la ciutat que nodreix el riu Segura. L’objectiu de la iniciativa l’explica Albert Costas, un dels seus promotors, que destaca que la mobilització pretén mostrar “solidaritat i donar visibilitat a la repressió que estan patint uns veïns que només reclamen el soterrament d’unes vies i que s’oposen al fet que l’arribada de l’AVE suposi la construcció d’un mur que divideixi encara més la ciutat”.

Entre avui i demà aniran a Múrcia uns 400 ciutadans de Catalunya, més d’un centenar d’andalusos i altres grups menys nombrosos d’habitants del País Basc, el País Valencià i Castella i Lleó. Des de l’organització de la trobada, batejada amb el nom de “Ni mur ni por”, confien que la xifra pugui ser superior gràcies a la participació de ciutadans que no han comunicat la seva assistència.

Els visitants comptaran amb el caliu dels membres de les organitzacions que encapçalen les protestes, que s’han ofert a acollir-los als seus habitatges i a habilitar una nova zona d’acampada. L’acte més important del cap de setmana serà la celebració de la concentració que cada dia fan els veïns, i que suposarà la protesta consecutiva número 208. Un altre punt clau de la trobada serà la denúncia de les sancions que prop de cinquanta veïns de Múrcia han patit des del setembre, i que ja sumen 40.000 euros. Unes multes que des dels col·lectius veïnals atribueixen a una estratègia policial d’intimidació i desgast.

Luis Miguel López

Luis Miguel es mostra ferm: “No penso pagar cap dels 6.000 euros en multes que m’han imposat. Amb els meus diners no costejaran les obres de l’AVE”. És la veu del segon veí de Múrcia amb sancions més elevades per les protestes veïnals que reclamen el soterrament de les vies a la capital del riu Segura.

“Són falses. Fins i tot m’acusen de liderar la gent a fer manifestacions no comunicades en un dia i en una hora en la qual jo estava reunit amb l’alcalde de Múrcia, a qui, si cal, estic disposat a citar com a testimoni”, assegura López, que des del mes d’octubre passat no ha abandonat l’acampada que s’ha instal·lat al costat de les obres. “Al principi érem unes vint persones, ara només en quedem cinc”, explica comprensiu.

Si López es manté ferm en el seu posicionament no haurà d’utilitzar els fons de què disposen les caixes de resistència que s’han posat en marxa per afrontar les sancions. Des de l’entitat veïnal també compten amb els prop de 18.000 euros que han aconseguit recaptar amb una campanya de donacions mitjançant internet que encara està en marxa.

Sandra Martínez Moreno

La Sandra ja acumula quatre multes que sumen 2.150 euros. Els presumptes motius: interrompre el trànsit ferroviari, insultar i amenaçar els policies, notificar falsament el domicili i possessió de substàncies prohibides. Unes acusacions que aquesta jove empleada del Comitè de Suport a les Treballadores del Sexe nega rotundament i emmarca en la metodologia policial davant les protestes a Múrcia. A aquestes sancions caldria afegir-hi una denúncia del 8 de març passat, el Dia Internacional de les Dones, per suposadament coprotagonitzar una agressió a sis agents. Martínez nega els fets i diu que ella va ser l’agredida, “amb cops de porra a les mans i al pit”, un tracte similar al que hauria rebut un altre manifestant, Luis Miguel Martínez, que va “aparèixer amb un trau al cap i ple de sang”, i a qui també acusen de ferir els agents. “Segons la denúncia nosaltres ens vam asseure a les vies, cosa que és falsa, i quan la policia intentava aixecar-nos, cosa que no va passar, els vam agredir”, explica, i subratlla que “la policia va estar gravant tota la nit”. “Portaven cascos amb càmeres i si la denúncia arriba al jutjat demanarem les gravacions. Confio en aquesta prova, tot i saber com funciona la justícia en aquest país”, diu.

Francisco Ruiz

Ruiz haurà de pagar una multa de 1.000 euros per “la seva actitud desafiant i provocadora” i per “llançar closques de pipes cap al lloc on hi havia els actuants [policies]”. Sembla una fake new, però els fets es van produir el 28 de gener passat, quan, minuts abans de les nou de la nit i durant una de les concentracions diàries de la Plataforma Pro Soterrament de les Vies, aquest veí del barri del Carmen es va acostar a la cinta amb la qual la policia delimita l’espai de la protesta. Aleshores, explica, un agent li va recriminar la seva ubicació i li va sol·licitar que s’apartés. Davant la petició, aquest carnisser de tradició familiar va reclamar ser informat de quin era el precepte legal que establia la distància adequada. Segons Ruiz: “Aquest va ser tot el diàleg”.

Quan relata els fets, sempre amb la denúncia a punt per esvair qualsevol incredulitat, Ruiz es mostra serè i disposat a pagar la multa, però subratlla que “el que estan fent no és aplicar la llei, sinó intimidar i espantar el ciutadà”. “Una dictadura pura i dura del sistema que no deixa espais a la ciutadania”, resol contundent.

Alberto Martínez Martí

El cas d’Alberto Martínez Martí és el més cridaner dels casos dels veïns que protesten diàriament a Múrcia, ja que aquest jove acumula prop de 10.000 euros en multes. Ens ho expliquen els seus companys de mobilitzacions, ja que Martínez no acudeix a les protestes des de fa setmanes, just des de la jornada que havia de presentar-se a la comissaria per declarar sobre un dels processos que l’afecten. Davant l’absència de Martínez, són els seus companys de l’acampada els que defensen que les multes per “alteració de l’ordre, incitació a realitzar manifestacions no comunicades, incitació a interrompre el trànsit ferroviari i, sobretot, la denúncia per agressió a agents de la policia són falses”. Per a aquests joves, que mantenen viva una acampada des de fa 184 dies, i que juntament amb els companys de la Plataforma Pro Soterrament de les Vies sumen 208 concentracions consecutives, l’objectiu de les sancions és intimidar el seu moviment i afeblir unes protestes que el 30 de setembre van aconseguir reunir 40.000 persones en una ciutat que no supera el mig milió d’habitants i així, per primer cop, superar la invisibilitat del seu conflicte.