Hi ha massa publicitat als carrers de Barcelona?

BarcelonaAnuncis a les parades d'autobusos, a les boques del metro o en un expositor al bell mig del carrer. Barcelona té, repartits pels seus carrers, fins a 2.194 suports publicitaris. Des de marquesines fins a panells aïllats. I els impactes publicitaris a la ciutat, tenint en compte que en molts casos els suports tenen dues cares, s'eleven fins als 3.619. Una xifra que el govern de la ciutat considera del tot excessiva –titlla la publicitat de "contaminació"– i que treballa per reduir. El primer tinent d'alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, va presentar ahir el plec de clàusules amb el qual es vol adjudicar la futura concessió per a l'explotació publicitària del mobiliari urbà. El contracte actual, adjudicat a l'empresa, JCDecaux, expira a finals de juny i Barcelona en Comú vol que el nou contempli una reducció del 20% dels impactes publicitaris i del 14% del nombre de suports. D'aquesta manera, quedarien 1.884 punts publicitaris –eliminant, sobretot, suports aïllats– i, en molts casos, s'instal·laria només publicitat en una de les dues cares.

Segons Pisarello, la ràtio de publicitat als carrers de Barcelona arriba a duplicar el de d'altres ciutats europees. I l'objectiu de la mesura, que ahir es va aprovar de manera inicial, és treballar per tenir un "espai públic més amable", que era un dels compromisos que Barcelona en Comú portava al seu programa electoral. Els grups de l'oposició van expressar ahir, de forma majoritària els seus dubtes sobre els termes econòmics de la proposta, ja que es fixa un cànon mínim anual de 12 milions d'euros, quan l'actual havia arribat –quan el sector publicitari encara no havia caigut en la crisi actual– als 18 milions.Només el PSC va votar a favor de la proposta, i la CUP ho va fer en contra en trobar la proposta insuficient i entendre que el que s'hauria de fer és retirar la totalitat de la publicitat del mobiliari urbà per no "obligar" els ciutadans a consumir publicitat. La resta de grups s'hi van abstenir.

El compromís del govern municipal és el de no perdre ingressos. L'anterior concurs, celebrat el 2006, marcava un cànon anual mínim de 10,5 milions i l'empresa guanyadora el va apujar fins als 18, però fruit de la situació econòmica, es va renegociar fins a situar-lo en els 14 milions actuals. L'oposició xifrava ahir en uns sis milions el volum que l'Ajuntament deixarà d'ingressar com a conseqüència del canvi previst en les clàusules. I grups com ERC remarcaven que aquests diners es podrien destinar a polítiques socials. El nou contracte fixa, això sí, que la futura concessionària haurà de fer una inversió anual d'un milió d'euros en mobiliari urbà i redueix la durada de l'anterior, que era de deu anys, a dos anys prorrogables a dos més.

El precedent més clar d'aquesta batalla per reduir la pressió publicitària és el de la ciutat francesa de Grenoble, que el 2014 va decidir tirar pel dret i suprimir els anuncis dels suports públics.

Però: es, realment, excessiu el bombardeig publicitari als carrers de Barcelona? Per a Sílvia Sivera, professora de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, la resposta és clarament que no, sobretot si es compara amb altres ciutats. Apunta, de fet, que l'ordenança que regula la col·locació de publicitat a l'espai públic de la ciutat, la de paisatge urbà, és especialment restrictiva i considera la publicitat com un agent contaminant. Remarca, en aquest sentit, la "paradoxa" que, per exemple, sí que s'admetin lones publicitàries en edificis singulars quan s'estan rehabilitant i recorda la polèmica que es va desencadenar amb la col·locació d'una samarreta del Barça al monument de Colom, l'any 2013.

"La publicitat ja està molt collada", remarca Sivera, que defensa que s'haurien de centrar més esforços a regular altres tipus de contaminació, com l'acústica, relacionada amb el trànsit. Apunta, a més, que a banda de perdre ingressos, amb aquesta decisió el consistori "perd l'oportunitat de regular la publicitat exterior d'una manera més creativa" i cita exemples com els de Nova York, on és habitual l'anomenada publicitat de guerrilla, és a dir, La publicitat a les parades d'autobús, una de les que ara es vol reduir, és, segons aquesta experta, una de les formes més efectives

En els darrers anys, la publicitat als carrers de la ciutat ha deixat episodis polèmics com el de l'aparició, en una marquesina d'autobusos, d'un cartell defensant la pedofília. Algú va col·locar la crida de mal gust en un suport sense haver-ne forçat el pany i JCDecaux va engegar, en aquell moment, una investigació per tractar d'aclarir els fets, que no es van arribar a resoldre.