"Són herois a qui Ningú no escoltava"

Un projecte que sorgeix de l'experiència personal...

Durant molt temps vaig veure com la meva mare cuidava el meu pare, malalt d'Alzheimer, i vaig ser testimoni de la seva evolució emocional durant tot aquest temps. La vaig veure patir i això em va impactar. Els cuidadors no professionals són persones anònimes que fan una feina increïble. Des del punt de vista humà, afectiu i familiar no se'ls reconeix tot el que fan o han fet. Han deixat enrere part de la seva vida per tenir cura del malalt. I volia fer-los un homenatge.

Els en fa protagonistes.

Tenim casos molt diferents. Volia que hi hagués diferents perfils de relació amb el malalt. Diferents relacions i gèneres i també edats diverses. L'Alzheimer no només afecta la gent més gran. Volia retratar les seves vides en els diferents estadis de la malaltia. Des d'aquell que acaba de rebre la notícia com una galleda d'aigua freda fins als que fa anys que cuiden el malalt.

Quin tipus d'històries expliquen?

Totes són històries d'amor increïbles. Un amor sense retorn. És donar sense esperar res a canvi però tenint la satisfacció d'haver fet una cosa maca per a aquell que estimes. És curiós, però, el sentiment de culpabilitat que tenen els cuidadors. Sempre tenen la sensació de no haver fet prou quan és tot al contrari. Malgrat tot, he volgut donar una visió humana, vitalista i gens dramàtica de les seves vides.

Són persones a qui s'escolta poc?

Poc no. Gens. Són persones que estan sempre a l'ombra. Una de les protagonistes diu que mai ningú no li pregunta com està. Ningú no s'ocupa del cuidador.

Què ha après d'ells i què els ha aportat a ells el documental?

Jo he après a ser molt més humà. Pel que fa a ells, han estat tant de temps callats... i ara s'han convertit en herois! Que de fet ja ho eren, i ho són, però ara els posem veu i cara. I escoltem tot el que tenen per dir.