El Sónar, a la conquesta del món

BarcelonaQuan el 2009 el Sónar va rebre el premi Ciutat de Barcelona a la projecció internacional, el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia s'havia exportat a Londres, Hamburg, Tòquio, Nova York, Washington, São Paulo, Buenos Aires, Guadalajara, Seül, Frankfurt, Roma, Lisboa i Lió. El setembre passat es va estrenar a Chicago, i el 2011 celebrarà la sisena edició a Londres i tornarà a Tòquio per fer-ne una quarta després de cinc anys de no ser-hi, a més de muntar el festival mare el juny a Barcelona i el seu bessó a la Corunya, i de repetir, si pot, l'experiència a Chicago.

Londres, el germen

"Això neix com una estratègia de comunicació i de negoci el 2002, i ve de l'oportunitat que ens sorgeix de fer una prèvia del festival a Londres", explica Ricard Robles, codirector de Sónar, quan se li pregunta quan es plantegen exportar el festival. "I arran d'aquesta primera convocatòria comencen a sorgir-nos invitacions", propostes de l'Institut Ramon Llull, que es va emportar el Sónar a Nova York; de l'Ajuntament de Chicago, amb el qual van col·laborar en l'edició del festival en aquesta ciutat, i de promotors estrangers, que s'encarreguen de les qüestions logístiques quan el Sónar surt de Barcelona. "Més que anar nosaltres a buscar oportunitats, són les oportunitats que vénen a buscar-nos a nosaltres", afirma Robles.

Més enllà de les nostres fronteres el Sónar pren dues formes. D'una banda, A Taste of Sónar, "un esdeveniment a Londres que vol servir de reclam per al festival de Barcelona -després del català el públic britànic és el més nombrós al Sónar-, un tast d'allò que es veurà al festival", i que se celebra uns mesos abans que la mare, enguany, el 19 de març.

De l'altra hi hauria el Sónar Sound, "que ja té una vocació de festival i que pot ser de mida i de format divers", explica Robles. "El que procurem és adaptar-nos a la realitat i a les possibilitats d'allà on anem, fent coses petites, com a Washington, on eren tres o quatre artistes catalans, o festivals d'una certa envergadura com el de São Paulo, o de certa complexitat com el de Tòquio. Busquem omplir un forat i adaptar-nos al mercat i a les possibilitats pressupostàries". I és que, tot i l'aire de rei Mides del Sónar, exportar el festival és una publicitat esplèndida, però no sempre un bon negoci: "Ens esforcem perquè ho sigui, perquè sigui rendible, però de moment no ho ha estat -admet Robles-. Qualsevol negoci comença a funcionar al cap d'un temps, i som en aquest camí". Robles explica que tot i que "és difícil que els altres enxampin el de Barcelona perquè està molt consolidat", Sónar podria celebrar un festival de la mateixa magnitud si es donessin les circumstàncies idònies, sempre que no fos a Europa. "No ens interessaria fer créixer un succedani que pugui competir amb el de Barcelona".

Chicago, la prioritat

Els objectius són l'Àsia i Amèrica. "De la mateixa manera que ho és Tòquio i que estem treballant perquè ho sigui el Brasil, Chicago és la prioritat", diu Robles, que treballa perquè el 2011 pugui celebrar-se la segona edició de Sónar Chicago, que encara no està confirmada.

Sónar té tant d'interès en la ciutat nord-americana per la bona recepció del públic, cosa que comparteix, amb matisos, Josh Ferguson, cap de la secció de nit de la revista Time Out Chicago . "Crec que el Sónar és una mica massa avançat per encaixar amb Chicago -afirma-, però els que formem part de l'escena de club estàvem molt emocionats pel fet que un festival que tenim en tan alta estima, un festival de música electrònica amb aquest component intel·lectual i educatiu únic, hagués triat Chicago com a seu d'un dels seus festivals satèl·lit".

Per Ferguson, el Sónar no ho tindrà fàcil per mantenir-se a Chicago, i apunta la proximitat de l'edició del 2010 amb els festivals Lollapalooza i Pitchfork com a causa que habituals del Sónar amb gran poder de convocatòria com LCD Soundsystem i Chemical Brothers no estiguessin desponibles. "El que va passar és que es va convertir en un esdeveniment força underground -afirma Ferguson-, però tot i així molta gent es va apropar a veure artistes relativament obscurs com Oval o Nosaj Thing". El Sónar Chicago va reunir 8.000 persones.