De tant en tant, la salut de les persones es veu afectada per agents infecciosos, que poden ser bacteris, virus, protozous i prions. Des de l'antigor, en què s'utilitzaven herbes i altres compostos remeiers, fins a la potent indústria biomèdica, biotecnològica i farmacèutica actual, s'han fet grans avenços en la seva prevenció i tractament. Tanmateix, però, encara no s'han desenvolupat vacunes ni fàrmacs per a moltes d'aquestes infeccions. En els casos en què l'agent infecciós és transmès per la picada del mosquit, com el dengue i la malària, malalties que maten milions de persones cada any, també es treballa en el control de les seves poblacions com a mètode preventiu.
Transgènics i estèrils
Una estratègia que des de fa temps s'utilitza per reduir la població d'insectes és esterilitzar els mascles al laboratori, irradiant-los, i després alliberar-los perquè s'aparellin amb les femelles silvestres. D'aquesta manera els ous no resulten fecundats i la població es redueix. S'ha fet servir en molts llocs del món per controlar plagues de mosques de la fruita que malmeten els cultius d'hortalisses. El problema, però, és que aquest insectes són més dèbils, no poden competir amb els silvestres i s'aparellen menys. Per això es busquen alternatives que els permetin tenir més força per combatre malalties com el dengue i procrear més per perpetuar la seva genètica.
Una altra estratègia consisteix a generar mosquits transgènics que portin un gen letal reprimible. Els resultats de la primera prova de camp s'acaben de publicar a Nature Biotechnology. La idea, desenvolupada per Luke Alphey i els seus col·laboradors en diversos centres de recerca públics d'Oxford, Liverpool i Londres i en què també ha participat l'empresa de biotecnologia Oxitec, és molt simple. Al genoma d'aquests mosquits s'ha incorporat un gen que, quan s'activa, els provoca la mort. Mentre es manté inactiu, però, el mosquit no en nota els efectes. Aquesta inactivitat s'aconsegueix afegint a la seva dieta l'antibiòtic tetraciclina, que no deixa que el gen funcioni -el reprimeix-; per això es diu que és un gen letal reprimible.
Mentre són al laboratori se'ls subministra aquest antibiòtic, però quan són alliberats el gen letal s'activa i acaben morint. Abans, però, tenen temps suficient per aparellar-se amb les femelles silvestres. Els seus descendents hereten el gen letal i també moriran. En aquest experiment es van alliberar 18.600 mascles transgènics en una zona de 10 hectàrees a les illes Caiman, i es va fer el seguiment de la població durant 4 setmanes. En paraules d'Aleph, "l'objectiu era comprovar la supervivència d'aquests mascles i la seva capacitat de competir amb els silvestres".
L'èxit d'aparellament dels mosquits transgènics és del 50% en comparació amb els mascles silvestres. Pot ser, per tant, un bon mètode per controlar les plagues de dengue, però abans cal resoldre un problema important: d'alguna manera, el 3,5% dels mosquits transgènics aconsegueixen sobreviure fora del laboratori, sense l'antibiòtic que els reprimeix el gen letal, la qual cosa implica que aquesta modificació genètica es pot escampar, un fet que molts científics consideren inassumible per les conseqüències ecològiques i evolutives desconegudes que pot comportar.
Fongs transgènics
El febrer d'enguany, Science va publicar un altre treball amb transgènics realitzat per investigadors de Maryland, Baltimore i Londres, en què es descriu la generació de tres fongs transgènics capaços d'entrar dins els mosquits transmissors de la malària i de matar el plasmodi que la causa sense danyar l'insecte -els plasmodis són un tipus de protozou-, gràcies a les proteïnes que produeixen. De moment només s'ha provat al laboratori, però ja es pot avançar que no es podrà aplicar al dengue: els virus no es poden eliminar d'aquesta manera, atès que el seu cicle biològic és completament diferent al dels plasmodis. Com en el cas anterior, implicaria posar en circulació organismes modificats genèticament a la natura.
