El Suprem considera que el dret a la crítica preval sobre el dret a l'honor
Ha estimat el recurs de cassació interposat per una veïna de la pedania lleidatana d'Anya, condemnada per criticar durament l'alcalde en una carta publicada en una revista.
BarcelonaEl Tribunal Suprem (TS) ha estimat el recurs de cassació interposat per una veïna de la pedania lleidatana d'Anya, condemnada per criticar durament l'alcalde en una carta publicada en una revista, en considerar que l'exercici del dret a la crítica preval sobre el dret a l'honor.
La revista comarcal "La Palanca" va publicar una carta de Margarita Labera en la qual aquesta acusava l'alcalde, Ferran Salvat, de mentir, d'ocultar informació, d'haver arribat al càrrec de forma irregular, d'humiliar els veïns, d'infringir la llei i d'actuar amb demagògia, a la vegada que qüestionava la seva carrera política i professional.
L'alcalde d'Anya, pertanyent a Artesa de Segre, va considerar que la carta publicada lesionava el seu honor, intimitat i imatge i va portar el cas als tribunals.
Al desembre de 2008, el jutjat de primera instància número 2 de Balaguer va estimar parcialment la demanda i va dictaminar que la carta signada per Labera constituïa "una intromissió il·legítima en el dret a l'honor i la intimitat del demandant", per la qual cosa el va condemnar a indemnitzar-lo amb 5.000 euros en concepte de perjudicis i danys morals.
Margarita Labera va presentar un recurs davant l'Audiència de Lleida, que el va desestimar, en entendre que la missiva sobrepassava els límits de la llibertat d'expressió i opinió.
L'Audiència va considerar que la carta contenia afirmacions i imputacions que anaven més enllà de la simple crítica al càrrec i entraven en el terreny personal, en posar sota sospita no a l'alcalde, sinó a la persona.
El Suprem, no obstant això, no comparteix aquests arguments i en una sentència feta pública el 10 de gener d'aquest 2012 estima el recurs de cassació interposat per la senyora Labera i revoca la resolució del jutjat d'instrucció.
El Suprem adverteix l'existència d'un conflicte entre el dret a la llibertat d'expressió i informació de la recurrent i el dret a l'honor de l'alcalde, encara que considera que, en aquest cas, preval el primer sobre el segon.
El president del tribunal, Juan Antonio Xiol, reconeix que les manifestacions contingudes en la carta "poden resultar ofensives i comportar una desqualificació personal i un menyspreu de la seva probitat i ètica en l'acompliment de la funció pública", si bé aquest factor no és suficient per invertir el caràcter prevalent de la llibertat d'expressió.
"La crítica respecte al comportament i les manifestacions de qui ostenta un càrrec públic com el d'alcalde pedani, encara que pugui molestar o ferir, és legítima i es col·loca dins de l'àmbit constitucionalment protegit de la llibertat d'expressió", assenyala la sentència.
El Suprem subratlla a més que "no és possible anteposar el dret a l'honor com obstacle per a l'exercici del dret a la crítica, ja que la càrrega d'assumir una crítica severa, dura i fins i tot inconvenient s'imposa en una societat democràtica als que es veuen involucrats en la gestió municipal".
"El pes de la llibertat d'expressió davant del dret a l'honor és en el cas examinat d'una importància considerable", conclou el tribunal, que estima que la ponderació dels drets fonamentals realitzada per l'Audiència de Lleida "no ha estat correcta".
