El Suprem torna a l'Audiència Nacional el cas del setge dels 'indignats' al Parlament
La interlocutòria dóna la raó a la Fiscalia i revoca la decisió de la mateixa Audiència Nacional d'inhibir-se en favor dels jutjats de Barcelona. La interlocutòria s'equivoca amb la data dels fets i situa la cambra catalana a la plaça Catalunya
BarcelonaEl Tribunal Suprem (TS) ha decidit que el setge dels 'indignats' al Parlament, els fets del 15 de juny del 2011, torni a l'Audiència Nacional. Amb aquesta resolució, feta pública aquest dijous, el TS revoca una decisió del gener de la mateixa Audiència Nacional, que s'havia inhibit en favor dels jutjats d'instrucció ordinaris de Barcelona.
Els magistrats del Suprem han atès la petició i els arguments de la Fiscalia, en contra del criteri del ple de la sala penal de l'Audiència Nacional, que va estudiar la qüestió a demanda dels advocats de la defensa dels imputats.
En aquell moment, l'Audiència Nacional va considerar que el Parlament de Catalunya no és una institució estatal i que, per tant, el cas s'havia de jutjar a Barcelona. El ple assenyalava en la resolució del 27 de gener: "L'article 65.1 de la LOPJ [llei orgànica del poder judicial] estableix la competència de l'Audiència Nacional [...] en els delictes contra alts organismes de la nació. La qüestió controvertida és si el tipus penal comprès en l'article 498 del Codi Penal dins els delictes contra les institucions de l'Estat, quan es tracta d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, pot entendre's com un delicte contra un alt organisme de la nació. Els dos termes no són equiparables, perquè no totes les institucions de l'Estat poden considerar-se alts organismes de la nació, ja que només en serien aquells organismes de l'Estat l'àmbit dels quals sigui la nació [espanyola]".
Per la Fiscalia, aquesta diferència terminològica és només un problema de "falta de coordinació del legislador, sense dubte poc convenient, però que no permet excloure la competència [de l'Audiència Nacional en el cas] com es pretén".
I el Suprem, seguint els arguments del fiscal, opina que "el que el legislador va fer va ser adequar la terminologia del Codi Penal a l'estructura territorial de l'Estat dissenyada amb l'aprovació de la Constitució el 1978, actualització terminològica que, en canvi, no s'ha fet paral·lelament sobre l'article 65 de la la LOPJ". "Tanmateix, l'equiparació entre parlaments estatals i autonòmics, tant en l'aspecte penal com en el competencial, encaixa amb la configuració territorial de l'Estat que la Carta Magna dissenya en el títol VIII. [...] Amb això s'atorga als parlaments autonòmics una posició institucional no gaire allunyada de la de les Corts Generals", afegeix el Suprem. Per tant, "no hi ha cap raó per sostenir que el legislador, quan elabora el nou text penal i utilitza l'expressió 'institucions de l'Estat' en lloc d''alts organismes de la nació', pretengués directament o indirecta desapoderar l'Audiència Nacional", conclouen els magistrats del TS.
El fiscal i el Suprem opinen que aquesta decisió es va prendre basant-se en una confusió terminològica que no ha de tenir efectes jurídics i que la cambra catalana sí que ha de tenir tractament d'institució de l'estat.
El cas, per tant, s'haurà de tornar a traspassar, del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona al jutjat central d'instrucció −a l'Audiència Nacional− número 6.
La interlocutòria en què es fa oficial aquesta decisió, però, situa el Parlament en una adreça equivocada: diu que és a "la plaça Catalunya", quan la cambra és al parc de la Ciutadella. També s'equivoca amb la data dels fets, que situa al 15 de maig, en lloc del 15 de juny.
