El Suprem diu que qualsevol tocament sense consentiment és abús, però absol un home per “fregar” els pits d’una dona

Considera que els fets provats “no expressen amb claredat les dades fàctiques” per condemnar-lo

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha establert aquest dijous que qualsevol acció que impliqui un contacte corporal no consentit amb significació sexual, en què concorri un ànim tendencial (propòsit d'obtenir una satisfacció sexual a costa d'un altre), suposa un atac a la llibertat sexual de la persona que el pateix i, com a tal, constitueix un delicte d'abús sexual previst i penat a l'article 181 del Codi Penal; sense perjudici que la major o menor gravetat d'aquesta acció tingui reflex en la individualització de la pena.

El tribunal, però, fixa aquest criteri en una sentència en la qual desestima el recurs de cassació interposat per una dona contra la sentència de l'Audiència Provincial de Còrdova que va confirmar l'absolució d'un home acusat d'un delicte d'abús sexual. En aquest cas concret, afirma que no aplica la nova doctrina causa que els fets provats de la sentència recorreguda "no expressen amb la suficient claredat les dades fàctiques necessàries per concloure l'existència d'un delicte d'abús sexual".

Els fets van passar en un bar de Villanueva (Còrdova) l'agost del 2015, quan l'acusat va “fregar” la zona del pit i de la cintura a la recurrent en tractar d'agafar les claus del lavabo de senyores, després d'haver-la seguit fins allà i intentar entrar-hi amb ella. En la seva sentència, la Sala explica que els fets provats són "insuficients" per fonamentar una condemna per aquest delicte, ja que no recullen ni la naturalesa sexual del comportament del recurrent ni el requisit subjectiu o tendencial que exigeix el delicte d'abús sexual.
 
La Sala considera que aquestes conductes han d'emmarcar-se en el delicte d'abús sexual, que està castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys, i no en el delicte lleu de coaccions recollit a l'article 172.3 que preveu penes de presó de tres mesos a dos anys. El tribunal recorda que el tipus penal de l'abús sexual exigeix com a requisits un element objectiu de contacte corporal, tocament impúdic o qualsevol altra exteriorització o materialització amb significació sexual. Aquest contacte corporal, expliquen els magistrats, pot ser executat directament pel subjecte actiu sobre el cos del subjecte passiu o pot ser ordenat pel primer perquè el subjecte passiu ho faci sobre el seu propi cos sempre que el mateix sigui imposat. D'altra banda, afegeixen que també requereix un element subjectiu o tendencial que fa a l'ànim o propòsit d'obtenir una satisfacció sexual a costa d'un altre.

La sentència, doncs, estableix un ‘terra’ perquè els delictes de naturalesa sexual amb contacte físic no puguin obtenir penes més lleus que l’abús sexual. Això, però, no hauria canviat res en un dels casos més polèmics dels últims mesos a Espanya, el de la Manada, on els jutges van veure un delicte d’abusos sexuals però no d’agressió ni de violació.