Teresa Tió: “De vegades la indústria salva la pagesia”

Totes les branques familiars dels Tió de Martorell provenen d’una masia que hi ha al costat de l’actual planta de Seat, així que es pot dir que Teresa Tió porta el camp a la sang. I això que des dels 14 fins als 48 anys va treballar, com diu ella, a “la indústria”. No va ser fins que va pensar què seria de les terres i del negoci familiar quan el seu pare tingués poques forces que va decidir deixar la comoditat de l’oficina per ser pagesa a temps complet. Ara en té 61 i és la que mana, tant al camp, com a la botiga de productes agrícoles que des de fa dècades els de cal Tió tenen a l’entrada de casa seva. La veritat és que més que una botiga és un punt de trobada del barri, una mena de club social amb enciams i bròquils a l’hivern i cireres i préssecs a l’estiu.

Se n’ha penedit mai?

Jo? Mai, gens. No podia sofrir pensar en el futur de casa meva, i quan el meu pare encara era fort i em podia ensenyar l’ofici vaig plegar de l’oficina. Ara ja sé manar, donar ordres, que és la feina més difícil.

¿Fa una pagesia diferent de la del seu pare?

Ara som molt més ecològics. Hi ha gent que fa agricultura ecològica o integrada, però les autoritats ja no et permeten utilitzar els productes que feia servir la generació del meu pare, a qui donaven productes contaminants sense saber-ho.

L’ecologia encareix la fruita?

Potser sí, ja que no en produeixes tanta quantitat perquè estàs més exposat a patir plagues.

Què ensenya la terra?

Que no tot és fàcil i que tot té el seu temps, el seu procés. Que cal una base per començar a treballar, primer a plantar les llavors, a saber esperar per veure com creix la planta. Ara sembla que ja no sapiguem d’on venen les coses, quant val tenir-les i que no hi ha res regalat. Això no només passa en l’agricultura sinó també en la indústria o la ramaderia.

¿Ha patit molt amb un març amb temperatures tan baixes?

Estàvem contents perquè plovia però sempre patint per si de tant de fred arribava a glaçar i feia malbé la flor. Però els pagesos ara no només hem d’estar pendents de la meteorologia sinó dels porcs senglars, dels ocells, de les mosques... Sempre hi ha hagut plagues però com que ara, almenys a Catalunya, gairebé tots els productes que s’utilitzen són força ecològics, aquests animals ja no tenen res que els faci mal. Així que es compleix la norma que nosaltres envaïm els seus espais i ells a nosaltres el nostre. La vida és així. Però també hi ha la qüestió dels robatoris al camp. N’hi ha tants que ja no pots deixar res de valor a la barraca, ni tan sols la llenya.

¿Fa allò que es diu de la pagesia, que sempre plora i es queixa?

Sí que ens queixem, però és que costa molt tirar endavant i la gent no ho sap! Si calculés les hores que em passo al camp llavors ja no surten els comptes, però com que és una feina tan maca, acaba compensant.

¿La pagesia sobreviurà en una comarca com el Baix Llobregat, amb la pressió industrial i les carreteres?

Crec que en zones com el Baix Llobregat el pagès pot fer-s’hi un lloc si fa mercat o ven el producte a casa. Però els pagesos de pobles petits de Lleida o Tarragona han de portar la fruita a Mercabarna i ho tenen més difícil per fer-se un jornal. De vegades la indústria salva la pagesia.

El camp té futur al Baix Llobregat?

Penso que si la gent s’uneix, si el jovent s’uneix en cooperatives o de km 0 o mercats, la pagesia podrà sobreviure. No hem de renunciar mai a un producte de qualitat perquè, si no, no sobreviurem.

Vostè que ven el seu propi producte, ¿està a favor del que és ecològic?

Hem de tendir a un producte com més ecològic millor, començant per uns adobs orgànics, amb trampes per a les mosques i els mosquits. Però alerta, perquè hi ha una indústria que té una producció agrícola ecològica i el consumidor no s’adona que aquesta fruita i verdura l’han de portar amb grans vaixells, càmeres frigorífiques o amb palets. Com ens podem creure que tot és prou madur? Ecològic sí, però el que és important és que sigui de km 0. Fora de temporada no compro mai res.La meva cuina és del que hi ha de temporada. Ara carxofes, faves i pèsols. Tant que ens omplim la boca de tornar als orígens, posem-nos a fer conserva amb els aliments per passar l’hivern.

¿Creu que la gent té consciència que els preus dels productes del camp s’han de pagar?

Hi ha gent que sí, però també entenc que tal com estan els jornals en aquest país, sobretot entre el jovent, no tothom podrà pagar el que sigui de qualitat fins que no hi hagi consciència en els salaris i en els preus dels habitatges.

Els seus dos fills no fan de pagès?

No, però fan el que jo feia a la seva edat. Pleguen de la feina o de la universitat i a la tarda o els caps de setmana fan feines del camp: esporgar, passar el tractor, aclarir... Saben que hi ha feina, i el camp fa caliu i et dona una energia i una força que no la trobes enlloc més.

Què en pensa dels pagesos que han de fer del camp un parc d’atraccions?

Si és una manera de mantenir el camp i el negoci, fem-ho. També fan una tasca educativa amb gent que no ha vist mai créixer un arbre.