ENTREVISTA
Societat 15/05/2018

Toni Bestard: “El cine és un gran puzle que, sense les peces petites, resta inacabat”

Ha estrenat ‘Background’, un curt amb el qual s’acomiada d’un gènere que li ha donat més de 150 premis

Cristina Ros
4 min
El cineasta Toni Bestard acaba de presentar Background  i assegura que serà el seu últim curtmetratge.

Es confessa “mitòman i cinèfil”. Toni Bestard (Bunyola, 1973) no nega que segurament són dues de les condicions que l’han portat a fer sovint cine sobre el cine. Amb una prolífica carrera en la direcció de curtmetratges, que li han suposat més de 150 premis en festivals d’arreu i diverses nominacions als premis Goya -per Equipajes, El anónimo Caronte o, recentment, Foley artist -, acaba d’estrenar Background, el que assegura que serà el seu últim curt. Vol dedicar l’energia als llargmetratges. No s’hi estrenarà. Bestard és el director d’ El perfecto desconocido (estrenada el 2012, amb l’actor Colm Meaney com a protagonista) i del documental de llarga durada I am your father, una obra conjunta amb Marcos Cabotá, també finalista als Goya, en la qual desemmascaraven Darth Vader per posar el focus en David Prowse, l’actor que el va interpretar.

També a Background, el nou curt, hi ha la voluntat de donar a conèixer els desconeguts del cinema. És una de les seves obsessions?

No sé si és una obsessió, però sí que en el rerefons de molts dels meus treballs hi ha la constant de voler desemmascarar les persones anònimes, figurants i tècnics que estan darrere o davant d’una càmera, que com a molt surten als crèdits i que són essencials per fer qualsevol pel·lícula. Entenc que el cine és un gran puzle, en el qual hi ha peces grans, importants, molt visibles, però que, sense les peces petites, el puzle resta inacabat. Background, que és un curt amb aparença de comèdia romàntica molt sui generis, bastant surrealista, està inspirada en The lobster ( Llagosta ) de Lanthimos, vol ser un homenatge a totes les persones que componen i fan possible un rodatge.

Fer cine del cine mateix. És un mitòman, vostè?

Soc mitòman i soc cinèfil, així que moltes vegades em trobo fent homenatges al cine des del mateix cine. També entro sovint en el metacinema, quan el cine es converteix en un actor més, en un element dins de la mateixa pel·lícula. Això és el que passava a Foley artist i el que, en un altre sentit, també passa a Background, que de fet podrien presentar-se com un binomi, amb una connexió directa entre l’un i l’altre, i que fins i tot potser algun dia trobaran continuïtat, com a trilogia, amb un treball de llargmetratge. No ho descarto. En tot cas, he de reconèixer que tinc una mica mitificat tot aquest món dels rodatges. I això potser ve del fet de no poder rodar cada dia. A diferència de la majoria de feines, un director de cine no pot rodar cada dia, ni tant com voldria. I si viu i treballa a Mallorca encara menys, tot i que això també ha canviat en els darrers anys.

Ja que hi som ara. Què suposa per a vostè fer cine des de l’illa?

Són moltes coses, la majoria positives perquè, com deia, la situació ha canviat molt. Pensi que per rodar el primer curt, El viaje (2002), vam haver de portar la majoria de l’equip de fora. Ara ja no passa. Avui, a Mallorca, es pot fer un rodatge amb tots els professionals i mitjans tècnics necessaris, i a més se sap fer bé. Al marge d’això, per a mi, treballar a Mallorca et dona una certa perspectiva, la distància potser necessària de no estar immers de ple en la indústria pura i dura. Això et dona una relaxació interessant i beneficiosa.

En llegir que havia dit que amb Background diu adeu a més de 15 anys de curtmetratges, em demanava si no és difícil dir “d’aquesta aigua no en beuré”. Ara l’hi pregunto a vostè. Per què aquest punt final?

Necessitava dir-m’ho a mi mateix, i potser en fer-ho públic em compromet més. També pot ser que, d’aquí uns anys, vostès em treguin l’hemeroteca [riu]. A veure, a mi el curtmetratge m’ho ha donat tot, però l’energia que m’exigeix pel fet de fer-lo així com jo el faig, que també ho dono tot, em pren tot el temps i no me’n deixa per construir projectes de llarga durada. Un curtmetratge és un camp de proves extraordinari, un gènere en el qual pots explorar sempre. A mi m’ha donat molta experiència i confiança a l’hora de fer treballs llargs. Els llargmetratges no et perdonen res.

I ara, quin llarg té entre mans?

Una pel·lícula petita, molt petita, basada en El viaje, el meu primer curt, un tema en el qual volia aprofundir. Serà una pel·li d’autor, tot i saber que el risc és més alt. També tenim un guió amb Marcos Cabotá per a una road movie que volem rodar entre Espanya i els Estats Units.

Què aconsella als seus alumnes de producció audiovisual quan estan a punt de fer el seu primer curtmetratge? Què li demana a un curt?

Una bona història, i millor si es condensa en poc espai i pocs personatges. A mi, com menys elements, millor m’ha anat. No hem de ser excessivament ambiciosos pel que fa a la quantitat d’elements, i sí que ho hem de ser per tenir una bona història.

¿Amb quina cultura audiovisual arriben els alumnes als estudis superiors?

La majoria volen ser youtubers o gamers, que està molt bé, però cal que aprenguin altres coses i coneguin els referents per fer-los servir. La pel·lícula més antiga que han vist la majoria d’aquests alumnes és del 1995. L’escola hauria de tenir una assignatura d’audiovisual a tots els nivells. Caldria un pacte social per aconseguir un públic educat en aquest àmbit.

stats