Societat 10/10/2011

El TSJC anul·la per primer cop l'autorització d'una central eòlica basant-se en arguments ambientals

La sentència considera que la central de Coll Garganta es va construir parcialment dins d'espais protegits i afecta una parella d'àligues cuabarrades

Acn
3 min

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt anul·lar l'autorització per a la central eòlica de Coll Garganta, als termes municipals de la Torres de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), el Molar i la Figuera (Priorat) basant-se, per primer cop, en arguments de tipus ambiental. La sentència és fruit del contenciós administratiu presentat pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat i l'entitat ecologista GEPEC arran l'autorització administrativa, el projecte executiu i la declaració d'utilitat pública efectuada per la Generalitat l'any 2007.

El TSJC argumenta que la central afecta zones ambientalment protegides així com a una parella d'àligues cuabarrades. Es tracta, segons ha subratllat l'advocat del GEPEC, Albert Calduch, d'una sentència "pionera" a Catalunya l'hora d'anul·lar, no només l'autorització de la central eòlica, sinó també, "de forma molt contundent", la seva declaració d'utilitat pública, el projecte executiu i futures modificacions, basant-se fonamentalment en mancances i vulneracions ambientals. Tot plegat, subratlla, podria acabar fixant un important precedent jurídic en el futur.

"La sentència afecta una pluralitat de parcs eòlics ubicats en xarxa natura, que afecten espècies en perill d'extinció i, segurament, serà molt citada en el futur perquè, per primera vegada, es valora jurídicament uns elements intangibles, de protecció de la natura i d'una espècie amenaçada, per determinar viabilitat legal d'una activitat reglada", subratlla l'advocat.

En el cas concret de la central de Coll Garganta, el TSJC enumera diversos arguments per estimar el recurs dels ecologistes i el Consell Regulador que, a la pràctica, converteixen la resolució emesa per la Direcció General d'Energia i Mines autoritzant el projecte en "disconforme a dret". Des del punt de vista ambiental, i com a gran novetat, el Tribunal argumenta que tot el parc es troba dins de l'IBA-145 -sigles en anglès de zona important per als ocells- de les serres de Montsant i Prades-, així com un generador, fins i tot, en zona de la Xarxa Natura 2.000.

El segon gran argument de tipus ambiental, que també constitueix novetat, és la manca d'un estudi de mobilitat de l'avifauna en relació amb les aus migratòries -segons Calduch, la central es va construir en un corredor- i la presència d'una parella d'àligues cuabarrades, en perill d'extinció i protegides, per a les quals es precisaria un radioseguiment d'un any. "Si jo les caço, cometo un delicte. Per això no pot haver una activitat que l'ataqui de forma tant directa i la pugui fer desaparèixer per mort", sosté l'advocat.

A banda d'aquests aspectes, l'advocat destaca també que el TSJC hagi considerat que la tramitació del projecte es va fer de forma prolongada i sense informació pública. "Tot i que el parc s'autoritza al gener de 2007, la declaració d'impacte ambiental no es publica fins el juny de 2010, gairebé tres anys i mig més tard. La declaració ha de ser prèvia a l'autorització", sosté.

Desplaçar nou de tretze molins

Precisament, la sentència també observa i es fonamenta en aspectes del projecte que no s'ajusten a la legislació vigent, com el fet que la central s'aprovi sense l'existència d'un punt d'evacuació de l'energia a la xarxa elèctrica. L'autorització, a més, es va concedir preveient la reubicació de quatre aerogeneradors que, alhora, obligava a desplaçar-ne cinc més. "No s'havia d'haver autoritzat si hi havia quatre molins que no estaven bé. De tretze molins, nou s'havien de canviar de lloc. La tramitació es forassenyada", declara Calduch.

De moment, tant el GEPEC com el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat s'han limitat a valorar jurídicament la sentència, emesa amb data del passat 20 de setembre, i durant les pròximes setmanes es reuniran per valorar la demanda de mesures concretes al Govern perquè assumeixi la inviabilitat d'aquest projecte segons els arguments judicials.

stats