El TSJC obre la porta a que milers de cuidadors familiars cobrin el doble

BarcelonaEl TSJC ha condemnat la Generalitat a pagar íntegrament la prestació de cuidador no professional a una família el fill disminuït de la qual acudeix a un taller ocupacional, el que obre la porta a què milers de famílies puguin reclamar el cobrament del doble del que ara perceben com a prestació de dependència.

La sentència, a la qual ha tingut accés Efe, entén que és compatible el cobrament íntegre de la prestació amb l'assistència del beneficiari a un taller ocupacional concertat perquè la normativa només estableix incompatibilitat si es tracta d'un centre de dia.

La sentència ha estat dictada per la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i revoca una anterior del jutjat social número 11 de Barcelona a l'entendre que un taller ocupacional no és el mateix que un centre de dia, i per tant no es pot disminuir el 50% l'ajuda establerta per la llei.

L'ordre de la Generalitat que desplega la llei de la dependència estableix la incompatibilitat entre "prestacions d'anàloga naturalesa i finalitat", pel que defineix que les prestacions d'ajuda a cuidadors professionals han de tenir un descompte del 50% si el discapacitat es beneficia també d'un centre de dia.

Però la sentència assenyala que l'ordre 55/08 diu que "la limitació s'aplicarà sobre el servei del centre de dia, la intensitat del qual quedarà reduïda fins a un màxim de 80 hores mensuals".

El tribunal dóna la raó a Antonio E. i Luisa A., els pares del David, un jove de 29 anys amb disminució psíquica que el 2008 va ser reconegut com beneficiari de la llei de la Dependència amb una situació de grau II nivell 2.

El 2010 el Programa Individual d'Atenció (PIA) li va assignar "el copagament per assistència a centre de dia d'atenció a persones amb discapacitat i la concessió d'ajuda econòmica per a l'atenció de cuidadora no professional, en suma mensual de 168,12 euros (la meitat dels 336,24 euros que li correspondria si fos íntegra), designant per tal labor a la seva mare".

La família, que porta el seu fill a un centre ocupacional de Barcelona de caràcter concertat, va reclamar que l'ajuda mensual havia de ser íntegra i sense descompte perquè els tallers ocupacionals no estan previstos a la llei i no poden considerar-se compatibles amb l'atenció familiar.

Encara que l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) va defensar que els centres de dia i els tallers ocupacionals "són una espècie del mateix gènere", la sala diu que "no comparteix la tesi" de la Generalitat.

El tribunal argumenta que els centres ocupacionals tenen per objecte "facilitar als seus destinataris, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional a través d'un programa individual de rehabilitació orientat a la seva integració social".

Per contra, defineix els centres de dia com "serveis d'acollida diürna que proporcionen suport a les persones que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària i complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar".

El tribunal entén que els centres de dia complementen la labor familiar i per tant els afecta la limitació reductora de la prestació, però els tallers ocupacionals no estan afectats per la incompatibilitat perquè "persegueixen una finalitat diferent orientada a la rehabilitació i no a cuidar, assistir o supervisar".

Així, el tribunal decreta el dret de la família a cobrar 336,24 euros mensuals per prestació per a cuidador no professional independentment de l'assistència del jove a un taller ocupacional concertat i condemna la Generalitat a pagar aquesta xifra amb efectes des del 2008.

Segons les associacions de discapacitats, aquesta resolució senta jurisprudència i obre la porta perquè milers de famílies que cobren la prestació reduïda al 50% per portar els seus fills a tallers ocupacionals puguin reclamar també la paga íntegra.