BarcelonaQuinze dies després de l’emissió del documental Ciutat morta al canal 33, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer públic ahir un escrit en què defensa el procés judicial dels fets que van tenir lloc el 4 de febrer del 2006, que van acabar amb un guàrdia urbà en estat crític durant un enfrontament amb okupes. L’alt tribunal va fer públic un acord de la seva sala de govern, en què lamenta les “desqualificacions gratuïtes” que s’han fet de la jutge d’instrucció, el tribunal sentenciador i el Tribunal Suprem, en referència a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona i del Parlament de demanar a la fiscalia que reobrís el cas.
“No és acceptable, i molt menys si provenen d’institucions, que es doni credibilitat a un document audiovisual o a les declaracions de persones interessades sense que ni tan sols s’hagin examinat les resolucions judicials sorgides d’un procés que va complir amb totes les garanties exigibles”, subratlla. El TSJC, que ha examinat totes les actuacions judicials, assegura que tant la instrucció com el judici oral es van fer “amb estricta observança dels drets constitucionals i legals dels acusats”. Sobre les denúncies per tortures, l’alt tribunal subratlla que es van practicar “les diligències d’instrucció que s’estimaven oportunes, incloses les sol·licitades per l’acusació particular” i finalment van ser arxivades.
En referència a les condemnes als acusats, diu que es va escoltar “el testimoni incriminatori” dels tres guàrdies urbans restants i d’un quart que era a comissaria, així com el relat de diversos testimonis i del forense. En referència a la participació de Patricia Heras -una de les condemnades, que es va suïcidar en un permís penitenciari-, el TSJC diu que el tribunal va donar “una àmplia resposta” a la tesi que apunta que formava part del grup d’agressors.
Ahir la CGT va demanar a l’Oficina Antifrau de Catalunya “la revisió del tot el procediment de la concessió d’invalidesa permanent” als exagents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang, implicats en el cas i condemnats a dos anys i tres mesos per haver torturat un jove el 2006. Per la seva banda, Sílvia Villullas, amiga d’Heras i testimoni clau del documental, ha interposat una demanada contra l’empresa on treballava, que la va acomiadar després d’aparèixer a Ciutat morta.
