El TSJC elimina unes recomanacions per l'ús del català entre el personal de l'administració

El recurs d'un metge de l'hospital Joan XXIII de Tarragona aconsegueix que s'anul·lin alguns articles de dos protocols d'usos lingüístics de la Generalitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat en una sentència una part dels models de dos protocols no normatius d'usos lingüístics del sector públic a Catalunya fets l'any 2010. En concret, segons l'agència Efe, es tracta dels articles que marcaven el català com a llengua de comunicació entre el personal i que determinaven que totes les converses havien de començar en aquest idioma.

La secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC, en una sentència, dóna la raó a un adjunt de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona que havia fet un recurs contra el Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic i el Protocol d'usos lingüístics del sector púbic que depèn de la Generalitat.

El tribunal ha anul·lat l'article de tots dos protocols que diu que "la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant presencialment com per telèfon, en la megafonia, les reunions de feina, etc., especialment davant terceres persones: usuaris i els seus familiars, i personal sanitari o laboral extern". Segons la sentència el "contingut imperatiu" d'aquest article "s'extralimita" del marc normatiu fixat per l'Estatut.

Partint d'aquesta base el TSJC també anul·la un altre article que fixa que "tant si la conversa la comença un usuari com el treballador, aquest es mantindrà en català -independentment de la llengua que faci servir l'interlocutor- excepte en cas que l'usuari manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en una altra llengua oficial".

El tribunal també argumenta que entre els metges a qui es dirigeix el protocol hi ha els interns residents (MIR), que es decideixen en convocatòries estatals anuals obertes a metges de la Unió Europea i extracomunitaris als quals no se'ls exigeix que sàpiguen català. El TSJC també ordena suprimir algunes expressions d'un tercer article dels dos protocols on es diu que les converses telefòniques "sempre" s'hauran de començar en català.

Segons la sentència el "caràcter indiscriminat" d'aquests punts, que no distingeix "ni tan sols les converses no directament relacionades amb el servei que pugui mantenir el professional" s'ha d'eliminar perquè " força sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari".

El TSJC també ordena eliminar l'apartat en què es diu que la documentació interna com ara nòmines, contractes, avisos o circulars ha de ser en català i que si s'han d'omplir formularis també s'ha de fer en aquest idioma.

Amb tot, el TSJC m anté la validesa d'altres articles, com el que estableix la preferència de comprar programes informàtics en versió catalana i el que fixa que l'ús de llengües no oficial ha de ser "excepcional i justificat".

El grup Impulso Ciudadano, que ha assessorat elmetge que va fer el recurs, ha difós avui la sentència, dictada el desembre de 2015, i assegura que h a millorat la seguretat jurídica dels treballadors públics i que ara hi ha més llibertat lingüística entre els treballadors públics i amb els ciutadans.

Més continguts de