El TSJC proposa reduir els jutjats de violència masclista

BarcelonaQuè és millor, tenir un jutjat de violència masclista a prop de casa o tenir-lo lluny però que sigui més especialitzat? Aquest és el debat que ha obert la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha proposat deixar nou ciutats de la demarcació de Barcelona sense jutjats de violència sobre la dona. Després d’haver analitzat la seva càrrega de feina, el TSJC parla de “comarcalitzar” el servei per “assegurar l’especialització” i que els jutjats que quedin es dediquin exclusivament a aquesta matèria, a diferència d’ara, que també porten altres casos. Però la proposta no ha convençut als municipis afectats, alguns dels quals han aprovat mocions en contra dels possibles canvis. Tampoc ha agradat a l’Associació Dones Juristes ni al departament de Justícia, que ha expressat el seu rebuig perquè els jutjats “no deixin de ser pròxims”.

“Si depèn de la Generalitat, no es tancaran els jutjats”, va advertir la consellera de Justícia, Ester Capella, a l’última comissió del Parlament. Fonts del TSJC asseguren que no es vol tancar cap jutjat, sinó fer una redistribució del servei. Deixant a part el cas de Barcelona i l’Hospitalet, es pretén passar de 15 jutjats de violència masclista a sis: quedaran el de Sant Feliu de Llobregat, Badalona, Granollers, Gavà, Sabadell i Terrassa.

Però els nou que es perdrien, segons remarquen des del TSJC, no deixarien d’existir, perquè es dedicarien a altres funcions. De fet, els nou -Esplugues, Martorell, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Cerdanyola i Rubí- són jutjats que porten casos de violència sobre la dona i també d’altres àmbits. Tots els jutjats, els que continuarien i els que deixarien de donar el servei, són d’instrucció: per tant, s’encarreguen de la investigació dels casos i de fixar les mesures de protecció cautelars. “Si allunyes les víctimes del servei, això les dissuadeix de fer-lo servir”, es queixa la presidenta de Dones Juristes, Núria Milà. “L’excusa de la càrrega de feina és discutible. No pot ser que una ràtio provoqui això”, afegeix.

La proposta del TSJC s’argumenta amb un informe que analitza el volum de feina dels sis jutjats que concentrarien els casos de violència masclista. En el període 2015-2018, la seva càrrega de treball s’ha situat entre un 20% i un 50% per sota del que es considera el volum màxim. Així mateix, com que la càrrega de feina del jutjat de violència sobre la dona de l’Hospitalet està un 25% per sobre del volum màxim, la redistribució del TSJC suposa que aquest jutjat s’adhereixi als cinc de Barcelona que porten els casos de violència masclista i que no arriben al volum màxim. En aquest cas, però, l’afectació seria simbòlica, ja que el jutjat de l’Hospitalet i els de Barcelona s’ubiquen al mateix complex de la Ciutat de la Justícia.

Voluntat d’una atenció integral

La portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, la magistrada Montserrat Comas, considera que la proposta del TSJC “respon a la idea de comarcalitzar per prestar a les víctimes de violència de gènere un servei més efectiu i concentrat”. Segons Comas, amb el nou repartiment s’aconseguiria que les víctimes tinguin “l’atenció integral que es mereixen” perquè en un mateix dia, a part del jutge, les rebria la Fiscalia, el metge forense i el servei d’atenció psicològica. “S’ha de posar a la balança la distància que han de fer les víctimes per desplaçar-se o que rebin una millor prestació”, valora la magistrada.

Però la presidenta de Dones Juristes reclama que “s’ha de lluitar perquè cada jutjat porti només casos de violència masclista”. Així mateix, Milà subratlla la paradoxa que dos dels quatre últims assassinats masclistes han passat a dues de les ciutats on es vol suprimir el jutjat de violència sobre la dona: al Prat i a Esplugues. En la mateixa línia, la consellera de Justícia va defensar al Parlament que “no han de ser els ciutadans els que s’hagin de traslladar”. Capella va avançar que la posició del departament és contrària al plantejament del TSJC. De fet, la proposta també ha de passar per la Fiscalia, el Col·legi d’Advocats, el ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial abans que es prengui la decisió definitiva.