El TSJC declara nul el pla de l'Hospitalet de Llobregat per soterrar la Gran Via

El tribunal hi veu una "vulneració del principi de jerarquia normativa" i Marín anuncia que hi recorreran

El TSJC ha declarat nul de ple dret el pla director urbanístic (PDU) de la Gran Via-Llobregat aprovat pel departament de Territori el 2017 i que preveu la remodelació del sud de l'Hospitalet de Llobregat des de la plaça Europa fins al riu Llobregat. La sentència, en resposta a un recurs contenciós administratiu presentat per En Comú Podem, declara la nul·litat del planejament urbanístic per "vulneració del principi de jerarquia normativa" i per "una manca insubsanable de competència", segons ha avançat l'ACN.

La sentència afirma que és l'AMB –que està elaborant un PDU Metropolità– i no la Generalitat qui ha d'aprovar el PDU. Afegeix que el fet que el pla prevegi "sinergies d'abast suprametropolità" no justifica la laminació de competències urbanístiques de l'AMB.

L'Hospitalet de Llobregat començarà a cobrir la Gran Via a Bellvitge el 2021

Poc després de fer-se pública la sentència, l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha assenyalat que, a l'espera d'estudiar-la en detall, l'anul·lació es fonamentava en una qüestió de forma i no de fons i ha avançat que hi presentaran un recurs de cassació al Suprem. "Aquest és un projecte superimportant per a l'Hospitalet i per al conjunt del país i, juntament amb el departament de Territori, treballarem perquè vegi la llum com més aviat millor", ha afegit.

El soterrament de la Gran Via –el tram que hi ha entre les vies de la línia R2 i el riu Llobregat davant el barri de Bellvitge– s'havia de començar a principis de l'any que ve. De fet, les obres ja estaven en procés de licitació, però ara tot quedarà aturat, admeten fonts municipals, que es mostren "molt sorpreses" amb la decisió judicial. "Ara tot quedarà paralitzat fins que el Suprem digui si accepta el recurs i es pronunciï", lamenten. Les mateixes fonts insisteixen que la sentència "no qüestiona ni una coma del pla" i mostren sorpresa pel tema "competencial" que al·leguen per tombar-lo.

Un futur pol biomèdic

La cobertura era un primer pas de la transformació de tota una zona on l'Hospitalet projecta la creació d'un pol de recerca biomèdica aprofitant la proximitat d'equipaments com l'Hospital de Bellvitge i el Duran i Reynals, així com centres d'investigació com l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona.

L'objectiu de l'Hospitalet era soterrar la gran artèria de la Gran Via com ja es va fer amb el tram entre la plaça Europa i la plaça Espanya i guanyar terreny per a les futures empreses que s'implantessin. Els plans municipals havien arrencat el compromís del ministeri d'Indústria de donar-hi suport.

A més, es volien destinar un total de 120.000 metres quadrats guanyats –l'equivalent a 17 camps de futbol– a espais verds, però encara no s'havien determinat els usos que es donarien a la superfície alliberada.