Societat 29/08/2017

Teràpia emocional i reeducació teològica per desprogramar jihadistes

Una persona amb autoritat és vital per fer canviar els valors dels radicalitzats

Marta Rodríguez
4 min
La comunitat musulmana també va sortir diumenge al carrer per manifestar-se en contra del terrorisme.

BarcelonaDe la mateixa manera que són múltiples i diversos els factors que porten a una persona d’ideologia radical a passar a l’acció delictiva, el procés de desradicalització és complex, llarg i ha de tenir en compte les motivacions i els entorns individuals. “No existeix la màquina del canvi”, adverteix Manel Roca, responsable de l’àrea d’informació i seguretat de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, que a la pregunta de si es pot desradicalitzar un radicalitzat respon: “Des de la teoria, si hi ha un procés de radicalització, n’hi ha d’haver un de desradicalització”. Encara, però, no hi ha cap programa al món que pugui oferir dades concloents, ni d’èxit ni de fracàs, com tampoc “no existeix una fórmula màgica”, matisa el psicòleg Miguel Perlado.

França acaba de tancar un centre experimental, obert el febrer del 2016 i que havia de ser el model per a la reinserció, per falta de resultats, ja que dels usuaris que hi han passat no tots han acabat la teràpia. El govern de París repensa ara l’estratègia per desprogramar els seus radicalitzats, tenint en compte que és el país europeu que més combatents ha enviat a Síria i l’Iraq, a les files de l’Estat Islàmic. L’ingrés a un programa de desradicalització ha de ser sempre una decisió “voluntària” com ho és la radicalització, coincideixen els experts.

Roca compara el procés d’adhesió a un grup terrorista al d’una secta o una banda violenta. El subjecte acostuma a ser una persona amb vulnerabilitat psicològica que va perdent el contacte amb els seus vincles socials fins a aïllar-se mentalment i tenir una obediència cega a un líder o una creença.

Aïllament del focus nociu

Miguel Perlado, psicòleg terapeuta especialista en grups sectaris, explica com d’important és “separar del seu grup i de la font de radicalització” la persona que ha sigut captada. En aquest punt no coincideixen els experts. Per al psicòleg Manel Roca, que treballa en l’àmbit penitenciari, aquesta és una opció a descartar.

En aquest sentit, el manual de la Generalitat és oferir activitats i tallers per “tornar a generar vincles socials” diferents. Aquest expert, però, sí que assenyala que és bàsic que l’individu estigui “separat dels missatges de radicalització”. Estar sol, sense cap companyia, pot provocar l’efecte contrari i que l’individu refermi el seu radicalisme. Per contra, tant Perlado com el criminòleg David Garriga veuen “fonamental l’aïllament” per allunyar l’individu del focus nociu. Es tracta d’esborrar-li el “sentiment grupal”, en el fons, la nova identitat que ha adoptat quan ha acceptat ingressar a la secta o banda.

En el cas dels delinqüents jihadistes, apunta aquest especialista, és vital “una reeducació teològica” perquè, tal com s’ha vist amb els joves de Ripoll o altres terroristes que han atemptat a Europa, molts no tenien cap bagatge religiós i ni tan sols seguien els principis bàsics de l’islam fins poc abans d’atemptar.

De la mateixa manera que el radicalitzador “ha tocat la fibra emocional per absorbir i girar el cervell” de la víctima, en la desradicalització ha de jugar un paper crucial també l’aspecte emocional, afirma Miguel Perlado. Així, durant el tractament, la teràpia s’adreça a fer que l’individu en qüestió “prengui consciència del que ha fet i del mal que ha provocat perquè pugui fer el clic mental”, explica el professional.

Factors personals

En qualsevol cas, la teoria proclama la necessitat d’establir un programa personalitzat, tenint en compte, entre d’altres, “els factors psicològics i la vulnerabilitat de l’individu o l’element de radicalització”, enumera Roca, psicòleg de formació. El procés, admeten tots, és llarg i ple d’obstacles, perquè així com el reclutador de jihadistes ha sabut trobar una “narrativa aparentment atractiva i un manual d’adoctrinament basat en la identitat, reconeixent les frustracions i responent a la recerca de reconeixement fàcil i ràpid” dels que cauen a la xarxa, els desprogramadors encara no han trobat aquesta fórmula, reconeix David Garriga, president de la Comunitat d’Intel·ligència i Seguretat Global (Ciseg) que treballa per a la inserció social al Raval.

Per a Perlado, la família i el nucli d’amistats són essencials per acompanyar tot el procés de desprogramació, però encara ho és més el fet de comptar amb una figura que “desmunti l’adoctrinament”. L’ideal és treballar amb una “autoritat moral”, assenyala l’expert en sectes, potser un imam o algú amb prou força i reconeixement per “canviar els elements socials o culturals, o a vegades els religiosos”, introdueix el psicòleg Roca. En definitiva, un mentor que més que imposar ajudi a la reflexió i la interiorització dels valors.

Si no hi ha fórmula única tampoc hi ha terminis per donar l’alta terapèutica, i la majoria d’experts assenyalen que no hi ha relació entre el temps de radicalizació i el de desprogramació. A una radicalització ràpida o exprés, doncs, no la seguirà una teràpia ràpida.

A Ciutat de Quebec, al Canadà, hi té seu el Centre de Prévention de la Radicalisation Menant à la Violence, un llarg nom per a una ONG que descarta el concepte de “desradicalització” i que treballa des de “l’acció comunitària i l’expressió artística” per guanyar la confiança del radicalitzat, explica Anamaría Cardona. L’objectiu, assenyala, és la “reinserció” de l’individu, però en cap cas “no es tracta de treure una ideologia per introduir-ne una altra” sinó que aprengui “el respecte i la tolerància”. Cardona creu que el model és exportable, tot i que s’ajusta a la realitat del Quebec.

stats