La Terra Alta fa pinya contra els molins de vent

TortosaFa gairebé vint anys que es van instal·lar les primeres centrals eòliques a la comarca de la Terra Alta, però els aerogeneradors no han generat ni la riquesa promesa ni els llocs de treballs i els beneficis socials que s’havien previst. De fet, els municipis amb més molins registren les dades més negatives de despoblament, en una comarca eminentment agrícola de només dotze mil habitants. En els últims quinze anys, s’hi han instal·lat 184 aerogeneradors, que produeixen el 25% de l’energia eòlica de tot el país, tot i que la comarca representa només el 0,16% de la població de Catalunya. “Per tot plegat, la comarca no pot assumir més centrals eòliques de les que ha assumit”, va denunciar ahir Xavier Jiménez, president del GEPEC - Ecologistes de Catalunya. “Una comarca com la nostra, que lidera indicadors de pobresa, d’envelliment, de menor renda per càpita, que pateix els efectes de la despoblació o la crisi del sector primari, no es mereix aquest tracte”, afegia Xavier Fortuño, portaveu de la Plataforma de la Terra Alta.

Totes dues entitats són a la taula de treball contra la massificació eòlica, un fòrum que agrupa els ajuntaments del Pinell de Brai, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, el Consell Comarcal de la Terra Alta, la DO del vi de la Terra Alta, l’Ateneu Popular La Pastora i Unió de Pagesos. Per primera vegada han format un front comú per defensar-se d’aquesta “amenaça”. La seva feina s’ha intensificat des que fa mes i mig el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava la sol·licitud de modificació d’utilitat pública de dues noves centrals eòliques i disset aerogeneradors a les Terres de l’Ebre. Es tracta dels parcs eòlics dels Aligars i també de la Tossa - la Mola d’en Pasqual, que es projecten en els termes municipals del Pinell de Brai i Prat de Comte, a la Terra Alta, i de Benifallet, al Baix Ebre.

Ahir les entitats van presentar al·legacions als projectes a la seu territorial del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, a Tortosa, perquè, segons expliquen, es tracta de projectes que es van començar a tramitar fa més de quinze anys i, per tant, no tenen en compte la situació econòmica i paisatgística actual. “Estem preocupats per una comarca ja plena de centrals eòliques, que, lluny d’aturar-se, s’intenten incrementar amb nous projectes que afecten espais d’alt valor natural. Considerem que, en tot cas, la ponència ambiental hauria de tornar a estudiar els projectes”, va explicar Xavier Jiménez. I és que, en els últims anys, els terrenys afectats han estat reconeguts com a zona PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i part de la Xarxa Natura 2000. Per la seva banda, Núria Altés, representant del Consell Rector de la DO del vi de la Terra Alta, va posar èmfasi en les repercussions en el sector vitivinícola: “Som paisatge i la vinya n’és protector. No podem tolerar que s’ompli de molins. Entre tots hem de dir prou”.

El desembre passat, després d’una moció contra la massificació aprovada pel ple del Consell Comarcal de la Terra Alta, la Generalitat de Catalunya es va comprometre a negociar la reubicació dels nous parcs fora de la comarca i a derogar la normativa que regula les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). Des de llavors, però, s’han reactivat les tramitacions de sis noves centrals eòliques en diversos punts de la Terra Alta.