Terrassa desafia el sector privat i engega la nova empresa pública de l’aigua
Es vol convertir en la primera gran ciutat catalana a municipalitzar el servei
TerrassaTerrassa avança a velocitat de creuer cap a la municipalització de l’aigua. Després que el ple del març donés llum verda a la gestió pública, la cocapital vallesana ha premut l’accelerador i ha posat a caminar l’empresa pública que substituirà Mina Aigües de Terrassa. En concret, ja s’han posat noms i cognoms a les cadires del consell administratiu de la nova companyia, l’anomenada Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Terrassa Cicle de l’Aigua. L’objectiu és aconseguir que el dia 9 de desembre les factures dels gairebé 100.000 abonats que Mina té a Terrassa comencin a revertir a les arques públiques. I, tot plegat, amb l’oposició frontal de la concessionària, que s’aferra a una llicència que va vèncer el 2016 després de 75 anys d’explotació.
Malgrat els nombrosos recursos que ha interposat la companyia, l’Ajuntament està decidit a tirar pel dret i assegura que està “tranquil” amb els passos que s’estan fent. “Per desgràcia, últimament és habitual trobar-se amb aquesta mena de reaccions de les empreses que veuen com perden concessions”, assegura Marc Armengol, regidor de l’Aigua i, des d’aquest dijous, president del consell d’administració de la nova companyia. Ara bé, perquè el canvi de model sigui una realitat abans que s’acabi l’any, l’equip de govern haurà de treballar a marxes forçades. A l’Ajuntament se li ha girat feina. En només sis mesos s’haurà de dotar de pressupost la nova empresa, cercar un nou local on situar-la, adquirir material tècnic nou i, sobretot, resoldre què passarà amb la plantilla de la concessionària, que també dona servei a altres municipis de la zona. Pel que fa als treballadors, Armengol s’ha compromès a subrogar “els que estiguin prestant majoritàriament la seva feina a Terrassa” i en les mateixes condicions. Abans de l’estiu, l’Ajuntament també farà públic el nom comercial i la imatge de la nova empresa.
Però la municipalització d’un servei com l’aigua no és bufar i fer ampolles. Terrassa té a favor seu que la concessió va acabar l’any 2016 i s’havia de replantejar la situació. Ara bé, des de l’Ajuntament denuncien que Mina no està “posant les coses fàcils”. Diuen que no està oferint tota la informació que se li requereix.
Mentrestant, Mina Aigües de Terrassa assegura que sí que està complint i segueix convençuda que la millor opció és crear una empresa mixta público-privada. “No aspirem a tenir la presidència ni el control de l’empresa, només volem seguir fent el que sabem fer”, asseguren des de la cúpula de Mina, que també es mostren confiats que els tribunals acabaran sentenciant a favor de la companyia.
En tot cas, els grups partidaris de la municipalització total asseguren que l’opció mixta que proposa la companyia és “irregular” perquè, malgrat que el consistori optés per una gestió privada, s’hauria de fer un concurs. “En realitat, a Terrassa s’està debatent com s’han fet les coses durant molts anys: han arribat a pensar que allò era casa seva, però no és sinó una concessió”, assegura Xavi Matilla de Terrassa en Comú.
Un exemple a estendre arreu
Si tot surt com preveu l’Ajuntament, Terrassa esdevindrà la primera gran ciutat catalana a municipalitzar el servei de l’aigua abans que s’acabi l’any. Tot un precedent. És cert que d’altres municipis catalans, com Collbató i Arenys de Munt, ja ho han fet. Però Terrassa seria la primera ciutat de més de 20.000 habitants de Catalunya que ho aconseguiria. És per això que s’ha situat a l’epicentre de la batalla per l’aigua: el que passi a la cocapital vallesana els pròxims mesos tindrà conseqüències a tot Catalunya i a l’estat espanyol. “Terrassa fa molta por a les empreses que s’han lucrat amb això tants anys”, assegura el regidor de la CUP Marc Medina.
Amb la creació del consell d’administració de l’EPEL aprovada ahir, comença a prendre forma el procés de municipalització que va obrir l’exalcalde socialista Jordi Ballart i que ha unit tots els grups municipals menys Cs i el PP. Ballart, que va denunciar amenaces poc després d’engegar el camí cap a la gestió pública de l’aigua, assegura que ara el govern de la ciutat ha de ser “fort” i ha d’aguantar “totes les possibles pressions que vinguin els pròxims mesos”. Així mateix, l’exalcalde es mostra satisfet amb el camí que està obrint la ciutat, però alhora planteja un dubte: “¿El govern s’atrevirà, en plena precampanya electoral, a fer un canvi tan bèstia?”
