Fer un testament no és exclusiu de les grans fortunes, ja que només costa 36 euros i un 80% dels catalans el té fet. Què ens mou, en realitat, a concertar una cita amb un notari per dictar-li les nostres últimes voluntats?
La resposta no és ni matemàtica ni universal, però hi ha tres factors que formen part de l'explicació: la mort, la família i el patrimoni.
El notari barceloní Gabriel Suau, que fa més de 30 anys que exerceix aquesta professió, defineix un testament com "un acte de generositat". I afegeix: "En vida decideixes com repartir el teu patrimoni entre els teus". Suau també explica que el testament ha evolucionat tant com la societat. La mort, reflexiona Suau, ja no és un tabú. Tots som conscients que més tard o més d'hora ens atraparà. El veterà notari detalla que quan es tenen fills apareix la inquietud dels pares per deixar el futur dels progenitors lligat per si ells moren. A més, hi ha un altre fet que acaba desencadenant la necessitat de redactar-lo: "Quan una persona adquireix una propietat sent la necessitat de llegar-la". De fet, els testaments no són res més que la repartició del patrimoni entre les persones que desitges que siguin els teus hereus.
Els catalans són previsors
Catalunya és el territori de tota la Unió Europea on més persones deixen escrites les seves últimes voluntats en un testament. Un 80% de la població decideix redactar aquest escrit notarial i ordenar les conseqüències de la seva mort. Catalunya se situa així 20 punts per sobre de la resta de l'Estat espanyol en el rànquing de testaments redactats.
El degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, ens detalla que el perfil de les persones que fan testament són dones (55%), casades (70%) i que tenen entre 60 i 70 anys. La situació civil, puntualitza Ollé, influeix alhora d'anar al notari. Després dels casats ens trobem els vidus en un 15%, els solters en un 12% i, finalment, els separats i divorciats, que representen només un 4%.
Ollé recomana a tothom que faci testament, ja que, a més, es pot modificar tantes vegades com es vulgui per només 36 euros. El degà del Col·legi de Notaris considera que és molt indicat fer-lo quan es té descendència i són menors. Així, els pares podran designar un tutor de la seva confiança per gestionar el patrimoni dels fills. A més, afegeix Ollé, també és oportú designar el cònjuge com a hereu dels teus béns mentre els teus descendents siguin menors, ja que si no només es té l'usdefruit dels béns o una quarta part del seu valor. L'Anna, una barcelonina amb dos fills majors d'edat i casada, ho té clar. Ens explica que la primera vegada que va anar al notari va ser quan va donar a llum la seva filla gran, la Marta. "Aquell dia, ja fa més de 30 anys, vaig decidir amb el meu marit que l'havíem de protegir. Per això, davant de notari, ens vam nomenar l'un a l'altre hereus dels nostres béns. Després varem tornar a modificar el testament, quan va néixer la nena. L'Anna ens explica que en el cas que faltessin els dos membres del matrimoni, els fills en són els hereus a parts iguals. "Jo treballo en un banc i he vist tants embolics que no vull que la meva família passi per aquest tràngol", apunta l'Anna.
I si no fas testament?
El dret successori de Catalunya, diferent al de la resta de l'Estat espanyol, el recull el llibre quart del nostre Codi Civil. En el cas de les successions de persones que moren amb descendents, explica el notari Gabriel Suau, aquests tenen la prioritat en l'herència mentre que l'usdefruit universal dels béns serà del cònjuge o bé pot optar per una quarta part de l'herència. El nou text equipara els drets dels matrimonis i el de les parelles de fet, sigui quin sigui el sexe dels cònjuges. D'altra banda, també preveu que si no es té descendència els hereus són els pares.
La llei no és perfecta
El Codi Civil català s'ha situat com una llei avançada i adaptada a la nostra realitat social, però evidentment no és perfecte. El degà del Col·legi de Notaris ens situa en un exemple poc habitual, però real. Pots tenir un fill d'un primer matrimoni i estar casat per segona vegada. En aquesta situació, si tu mors sense fer testament el teu hereu és el teu fill i la teva parella actual tindrà dret a l'usdefruit de l'habitatge. Però què passa si el teu progenitor mor? Els teus béns seran per a la mare del teu fill, és a dir, per a la teva primera parella. Una mort sense testament pot no ajustar-se a la teva voluntat i complicar la vida als teus familiars després de vint anys. És el cas de la Montse, que ha hagut de contractar un grup d'advocats perquè esbrinin les propietats que tenia el seu pare fa més de 25 anys, quan va morir sense fer testament. Després d'haver mort la seva mare, la sorpresa ha estat esbrinar que el seu difunt pare té encara al seu nom altres propietats. La història d'herències reals però inexistents en un testament encara no té final.
Jugant amb el testament
D'anècdotes, tots els notaris n'han viscut, però algunes no s'obliden. És el cas d'un home que cada setmana canviava el testament. L'explicació que finalment va donar al notari va ser cruel: "Així els meus fills em fan cas, i el canvio segons el que vull aconseguir d'ells". El notari no li va tornar a fer cap altre testament. Altres clients, volen que el seu periquito sigui el seu hereu. Per molt que ens estimem la nostra mascota no és legal que sigui la nostra hereva. En aquest cas, inversemblant però real, es va deixar escrit que una entitat havia de tenir cura del periquito fins que morís. Un cop mort l'ocell, l'herència seria per als cuidadors.
