Tímid avançament del ‘prime time’ televisiu

Les Balears miren la televisió més d’hora que Espanya i en tots dos casos va augmentant el pic de consum

Els espectadors de MasterChef Celebrity (La1) van haver d’esperar a les 2 de la matinada per saber el nom del primer eliminat d’aquest talent show culinari. Això passava a mitjan setembre i desfermà una onada de crítiques. Ara, la pública espanyola ha avançat el prime time de manera que els programes estrella no acabin de matinada, tenint en compte que -segons l’INE- la majoria d’espanyols es lleven entre les set i les vuit.

No és la primera vegada que TVE intenta racionalitzar els horaris per no acabar a hores golfes, però la realitat de l’audiència ja l’ha acabat fent rectificar altres vegades. Espanya és una singularitat televisiva a Europa, ja que, a banda de prime time, té també una franja -anomenada access prime time - que és la dels programes relativament curts i que enllaça els informatius amb els espais estrella de la cadena. El problema és que, si l’ access prime time acaba a les 22.45, aleshores el següent format té molts números d’arribar al clímax i final a una hora intempestiva, passada la una de la matinada. TV3 manté també un prime time més avançat que el de la resta de l’oferta. Les privades, en canvi, excel·leixen en l’art de la fabricació de televidents insomnes.

Una evolució favorable

Malgrat tot, alguna cosa es mou en els hàbits dels espectadors que suggereix una revisió d’aquesta nocturnitat televisiva. L’any 2016, el moment de màxima concentració davant del televisor a Espanya es va donar en 279 jornades entre les 22.30 i les 22.59. I només hi va haver 36 dies en què aquest minut d’or televisiu global es produís entre les 22 i les 22.29. En canvi, aquest 2020 ja són 113 dies els que han viscut el moment de més consum entre les 22 i les 22.29, mentre que han caigut fins a 151 les jornades en què aquest minut es dona a la franja 22.30-22.59.

A les Illes encara és molt més evident aquest efecte i, a més, es constata que els espectadors miren més d’hora la televisió. Aquest 2020, fins a 97 dies s’ha tingut un moment de màxima concentració de televidents abans de les deu de la nit. A Espanya això només ha passat 21 vegades. També es nota en els consums tardans: hi va haver 44 dies, el 2016, en què la màxima afluència va ser a partir de les onze de la nit. D’ençà que ha començat el 2020, en canvi, això només ha passat en sis ocasions (mentre que a Espanya ha passat 20 cops).

Una derivada d’aquest problema són els nins. Aquest octubre, una mitjana de 3.000 infants balears entre 4 i 12 anys estaven mirant el televisor en algun moment entre la mitjanit i les dues i mitja de la matinada. És una xifra estable, amb relació als octubres d’altres anys, que no evidencia un efecte de la pandèmia en aquest sentit.

Els països de l’entorn

Tot i que s’esmenta la cultura mediterrània com a corresponsable del prime time tardà, altres països de l’entorn tenen una estructura televisiva molt més en sintonia amb la reforma horària. A Franca i Portugal, per exemple, els programes estrella solen acabar les emissions a les 11 de la nit. A Itàlia van força més enllà però, tot i així, les 0.30, que acostuma a ser l’hora límit, empal·lideix al costat dels realities espanyols, que acostumen a deixar el clímax per a ben entrada la una de la matinada. Per sota, el rècord el té el Regne Unit, que a les 22.30 h ja té liquidat l’horari estel·lar.