Tomàs Marquès i Bonet: “Igual com ara ens fan anàlisis de sang, ens miraran l’ADN per saber què ens han de donar per curar-nos”

Ara fa uns dies, el premi Nobel de química va anar a dues investigadores, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, per haver publicat la tècnica de les tisores moleculars o editors de gens, és a dir, la possibilitat de fer un retalla i enganxa al nostre ADN com si fos un text a l'ordinador. Precisament aquesta setmana l'ARA i el Monestir Museu de Pedralbes de l'Ajuntament de Barcelona van organitzar una nova sessió dels Diàlegs de Pedralbes per plantejar-se els reptes ètics de l'edició genètica. Les respostes les va donar una autoritat: Tomàs Marquès i Bonet (Barcelona, 1975), doctor en genètica a la Universitat Pompeu Fabra, en el curs d'una conversa amb el filòsof Daniel Gamper i amb el públic assistent, que hem recollit en aquesta doble pàgina en format entrevista. Albirar la possibilitat de corregir alteracions genètiques en malalties com el càncer provoca vertigen. Però una conclusió va quedar clara: això, que està venint, encara trigarà a arribar.

Comencem pel principi. Tots parlem de l'ADN d'un país o d'un equip de futbol com a metàfora del que som. Però, més enllà de la metàfora, què és l'ADN?

Perquè vostè i jo estiguem aquí asseguts parlant, hi ha una dansa de cèl·lules que estan fent coses. Les cèl·lules parlen entre elles i de manera sincronitzada. La cèl·lula és com un globus tancat. A dins hi té proteïnes, que són les que fan coses dins de les cèl·lules, són les unitats que fan que la cèl·lula mengi, es comuniqui i es reprodueixi. Qui fabrica les proteïnes? L'ADN. D'aquestes cèl·lules en tenim trilions al nostre cos, i totes tenen un moc químic, que anomenem molècula d'ADN, que té les instruccions per crear aquestes proteïnes, i es basa en només quatre peces químiques: A, T, C i G. Problema: el moc aquest, l'ADN, està fet de dues còpies: l'una la va passar el meu pare i l'altre la meva mare. Totes dues còpies porten la mateixa informació (la dels éssers humans) però amb petits canvis (la del pare i la mare).

¿I aquestes còpies porten molta informació?

Cada una de les dues còpies es compon, aproximadament, de 3.000 milions de bases químiques. O sigui que a cadascuna de les meves cèl·lules hi tinc 6.000 milions de bases químiques que treballen. Les proteïnes es passen el dia llegint aquest ADN per fer coses. Quan aquesta lectura, que és constant, funciona sense problemes, hi ha vida. Això funciona en tots els éssers vius com una llei universal des de fa uns 3.000 milions d'anys. Aquest és el dogma de la biologia moderna.

Espòiler: però avui en dia la biologia moderna ja permet que tallem i reconstruïm el nostre ADN.

Correcte. Però estem parlant de milions de bases químiques per cèl·lula. Ja s'entén que si vols arreglar un cor o un fetge parlem de quantitats industrials de coses que poden anar malament potencialment. Per tant, dins l'optimisme que vull encomanar, haig de dir que hi ha moltes coses de l'edició genètica que encara no sabem ni estan controlades. Per tant, són moltes les imprecisions que es derivarien de tocar regions que no s'haurien de tocar.

Per ara, doncs, tenim que la tecnologia ens permet llegir l'ADN.

Sí, i d'una manera senzillota. El primer ADN sencer, el 2001, van trigar onze anys a llegir-lo, ho van fer centenars de científics i va costar 3.000 milions de dòlars. Ara t'ho fan en un laboratori, en una tarda, per uns mil euros. De fet, m'ho puc fer jo a casa, traient-me una mica de sang i carregant-ho en un USB i utilitzant un portàtil! El repte de la genòmica ja no és llegir l'ADN sinó entendre com funciona un genoma i com fa vida.

Encara no m'ha parlat del gen.

El gen és una part de l'ADN que porta el codi d'una proteïna. Només el 5% d'aquella tirallonga de bases que és l'ADN fa proteïnes. Si les mutacions, que són les variacions clau per tenir variabilitat, que és la base de l'evolució, toquen un gen que no havien de tocar, vol dir que faràs una proteïna que no funciona tan correctament o no funciona, i aquell organisme tindrà problemes. Per tant, fixi's quina paradoxa: no pot haver-hi evolució sense malalties.

En el moc químic de la cèl·lula què hi diu? ¿"Aquesta criatura serà rossa"o "tindrà càncer"?

Hi ha malalties i fenotips que són senzills i, per exemple, ja sabem quins són els gens que codifiquen el color de la pell. Però hi ha malalties complexes que no depenen d'un sol gen. I després, la intel·ligència d'una criatura té una base genètica, però un gran condicionant no és genètic, són l'educació i la cultura. La intel·ligència sabem que depèn d'una multitud de gens, però també que expliquen només una part de la genètica de la intel·ligència.

I ara què sabem?

Ara ja sabem llegir a l'ADN unes 15.000 malalties, ja sabem quin és el gen responsable d'aquella malaltia. De les malalties mendelianes (de Mendel), en què un únic gen és responsable d'una malaltia i que si l' arregles pots eliminar la malaltia. Avui ens estem centrant en això perquè és el més fàcil de fer per l'edició genètica. Però l'edició genètica és només una altra eina. En moltes d'aquestes malalties es busquen altres tipus de teràpies. L'edició genètica serà molt útil quan hi hagi situacions en les quals les teràpies actuals no serveixin.

I el càncer o l'Alzheimer?

Buf, la majoria de càncers tenen més d'un gen, i no tots són genètics. Tocar això encara és molt difícil: no saps on has d'anar a tocar, què has de tallar, i hauries de fer-ho en totes les cèl·lules. Un tumor al braç són milions de cèl·lules que hauries de modificar fent retalla i enganxa en totes. Retallar i enganxar és una proposta brutal, és una realitat de futur, però que ningú es pensi que l'any que ve l'edició genètica ens haurà solucionat la vida. L'eina és bona, però la biologia és tossuda. Hi ha malalties de les quals sabem la causa genètica però n'hi ha d'altres que no del tot, i la tècnica encara no és prou específica ni eficient. Per dir-ne una altra: l'esquizofrènia. Avui dia l'edició genètica no ho pot solucionar, entre altres coses perquè encara no n'entenem del tot la base genètica. I sense entendre completament un problema, seria absurd intentar arreglar-lo.

Què en trec jo de fer-me una lectura d'ADN, avui?

Hi ha dues raons, avui dia, per fer-se llegir l'ADN. Una és esbrinar d'on vens i que et puguin dir el percentatge poblacional dels teus ancestres (africà subsaharià, per exemple). I la segona raó: els metges, quan es troben amb malalties que poden atacar amb diferents tractaments, per saber quin pot ser més eficaç en funció dels teus gens, et poden demanar que et mirin l'ADN. En el futur, igual que ara ens fem anàlisis de sang, ens miraran l'ADN per saber què ens han de donar per curar-nos.

I l'ètica?

Ens farem preguntes ètiques constantment. Per exemple: si em miro l'ADN i veig que tinc una mutació que em predisposa a tenir una malaltia, ¿ho haig de dir als meus germans? Ells comparteixen amb mi molt ADN perquè som fills dels mateixos pares, però ¿i si el meu germà no vol saber-ho? Això comença a ser un problema d'avui. I s'obrirà una caixa que afectarà molta gent.

Què està permès fer amb l'edició genètica?

Hi ha una certa flexibilitat, i no tots els països ho legislen igual. Hi ha un límit bastant compartit: hem de corregir les malalties sense tocar la línia germinal, o sigui, espermatozoides i òvuls. És a dir, no toquis res que alteri la pròxima generació, toca només la teva genètica, com qui rep una quimioteràpia. Això estem d'acord que s'ha de fer. I hi ha acord que no s'ha d'entrar en la millora genètica. No podem fer bebès a la carta, ni tocar els gens que millorin l'espècie que coneixem. El problema és que això no és possible ara, però serà possible en el futur, i ja hi serem. De fet, ja hem tingut algun problema: un investigador xinès que ara és a la presó va modificar dos embrions humans per intentar treure'n un receptor del virus del VIH perquè el pare n'era portador, i va implantar els embrions i les nenes van néixer. I ja sabem que quan va tocar els receptors de VIH, com que la tècnica encara és imperfecta, va tocar alguna cosa més. Caldrà que la filosofia, l'ètica i la societat es posin d'acord, perquè els investigadors se les pensen totes. Per exemple, l'edició genètica ha permès alterar l'ADN d'uns mosquits perquè ajudin a controlar la malària. La tecnologia s'ha de fer servir perquè li veig un potencial de bé enorme en terapèutica de la malaltia. No fer-ho seria una irresponsabilitat. Però hi ha d'haver límits. Només si la societat hi entén de ciència, i entra en la discussió, podrem arribar junts a bon port.

Què diu l'ADN sobre les races humanes?

Doncs que no existeixen. Si alguna cosa ens ha ensenyat la genètica humana evolutiva és que les races humanes no existeixen. Els éssers humans som extremadament semblants entre nosaltres i no se sustenta el concepte de raça aplicat als humans. No ho dic jo, ho diu la ciència, que demostra que els humans som una única població hiperbarrejada amb adaptacions de petits gens (el color de la pell es basa en molt pocs gens). La genètica diu això. Després, la sociologia farà les seves classificacions, però la genètica ha esborrat les classes d'humans, per no parlar de superiors i inferiors.

¿L'edició genètica estarà a l'abast de tothom o només dels rics?

Hem de lluitar perquè arribi a tothom. Penseu que el primer genoma africà es va fer quan ja s'havien fet centenars de genomes europeus i nord-americans. El perill seria que el món desenvolupat s'anés modificant genèticament amb alegria i el món emergent ho veiés passar, perquè avui dia és molt car, tot i que s'anirà abaratint.

¿L'edició genètica s'impulsarà, també, perquè és una gran oportunitat de negoci?

Sí, passarà com amb la lectura de l'ADN. Si el primer va costar milers de milions i ara es fa en una tarda és perquè les farmacèutiques i companyies tech es van posar a fabricar aparells amb l'objectiu que tota la clínica els fes servir i, en vint anys, cada vegada són millors. Amb l'edició genètica passarà el mateix. A la llarga l'aplicació de l'edició genètica serà molt senzilla i eficient. El negoci es preveu que serà brutal.

¿Allò de "Tens el caràcter de l'avi o de la mare" també és a l'ADN?

Bona, aquesta! Per a característiques complexes, com el caràcter d'una persona, encara no tenim entès com funciona la base genètica i quin percentatge s'explica per l'ADN i quin s'explica per la cultura i l'educació de cada individu.