BARCELONA

Tornen els vermuts de veïns als balcons

Les noves restriccions socials fan reflotar la xarxa creada durant el confinament

Passejaven pels mateixos carrers i, com a tants llocs de Barcelona, passaven l’un al costat de l’altre sense ser-ne ni conscients, sense haver-se identificat com a veïns, ni saber-se els noms o les preocupacions. Però el confinament ho va canviar tot al tram central del carrer Parlament, l’epicentre de l’amenaça de gentrificació a Sant Antoni. Els veïns, que primer per allò del pudor feien veure que no es veien quan coincidien als balcons, van començar a buscar-se a l’hora dels aplaudiments. A saber que allà hi vivia la Mireia, el Pere, el Rubén, el Nico, la Laura... A revisar que tothom acudia a la cita i que estava bé. I van acabar convertint els vermuts conjunts dels dissabtes i diumenges en el moment més esperat de la setmana. Una pràctica que ara preveien poder recuperar a peu de terra, asseguts en una terrassa de bar, però que l’empitjorament de la pandèmia i les noves restriccions socials els han fet reviure.

“Hem tornat als balcons!”, explica Mireia Gubianas, que viu al número 25 i recorda com, sigui a viva veu o escrivint els números en pancartes, els inquilins dels diferents pisos es van anar sumant al grup de WhatsApp Parlament Confinat. Cada veí hi afegia qui tenia més a prop: “El dia que vam aconseguir passar d’un costat del carrer a l’altre va ser una festa”. El grup els servia per aconseguir que els vermuts des dels balcons trenquessin la barrera de la distància: cadascú hi penjava fotos del que s’havia preparat. També compartien una llista de Spotify per amenitzar els moments. I els altaveus amb la música -acotada a una hora, d’una a dues del migdia- rotaven d’un balcó a l’altre perquè ningú no es quedés amb la fama de ser el de la música. La festa començava i acabava amb els Stay Homas, com una mena de ritual de confinament.

Ara el mateix grup, que durant uns mesos els va servir per fer que allò que va néixer als balcons no desaparegués amb la nova normalitat, els ha permès tornar-se a trobar, a l’hora de sempre, al lloc de sempre.

Abans d’això i quan tot semblava que anava cap a millor, sí que es van poder trobar per fer un sopar, dels de barri de tota la vida, a la terrassa del bar Calders, que és el que queda just a sota de casa seva. Ho van fer quan no hi havia limitacions per a les trobades de grup. I la idea era, llavors, poder recuperar, a partir de l’octubre, la cita dels vermuts, però fer-los sempre al bar.

Molts d’ells -al grup hi ha una vintena de membres- van passar el confinament sols. “Els balcons ens han salvat bastant”, assegura la Mireia. I el Rubén, que viu al bloc de l’altra banda del carrer, afegeix que va ser una sort poder parlar amb gent amb qui no es veia a través d’una pantalla. Un dels moments que tots recorden més és la preparació de la diada de Sant Jordi. Un Sant Jordi confinat en què es van desafiar a decorar els seus balcons i van aconseguir “la fita” de fer que una pancarta anés d’un costat a l’altre del carrer. D’un balcó a un altre. De casa el Pere a casa la Laura. “Semblàvem les Teresines, tots retallant paperets”, somriu la Mireia.

“També hi va haver moments divertits quan, amb la primavera, els arbres van començar a tenir fulles i ens havíem de buscar per veure’ns”, afegeix, convençuda que el confinament ha canviat, per sempre, la relació amb els seus veïns: “Ja no som desconeguts”.