“Tots marxen i tu, que sempre has sigut molt actiu, et quedes sol”

Les entitats busquen fórmules per evitar la soledat no desitjada de la gent gran durant les vacances
LAURA SAULA / GEMMA GARRIDO GRANGER

Una presó. Així descriu l’Amadeu, de 89 anys, la soledat mentre fa rodar una peça de dòmino entre els dits. El pis on viu sol des que va enviudar l’absorbeix. El silenci es converteix en un brunzit insuportable i, a l’estiu, les tardes són llargues i les trucades d’amics i familiars arriben, amb sort, un cop per setmana.

“Tots marxen i tu, que sempre has sigut molt actiu, et quedes sol a casa”, lamenta l’Amadeu, que admet que no pot estar-se de baixar gairebé cada migdia al casal de gent gran Josep Tarradellas. L’espai municipal acull desenes de veïns i veïnes del barri barceloní del Raval que, com ell, no volen estar tancats al seu pis. El centre els ofereix sales on aprendre a pintar o ballar, jugar al billar o, simplement, seure a prendre un cafè. “M’agradaria no haver de venir, però aquí -diu assenyalant el seu voltant- almenys parles amb algú”, resumeix. Els mesos d’estiu poden ser molt durs per a la gent gran i la sensació de frustració és constant. Només a Catalunya es calcula que més de 175.000 avis i àvies viuen sols. Una situació de vulnerabilitat que, segons la fundació Amics de la Gent Gran, s’agreuja en període estival, sigui perquè la família -o persona de referència- marxa de vacances o perquè els canvis de rutina dels mesos de juliol i agost els desincentiva a fer plans. “Ens preocupa que amb la calor les persones grans es tanquin encara més a casa, sobretot les que tenen un problema de mobilitat”, explica la coordinadora de sensibilització de l’entitat, Eulàlia Tort.

Al casal Josep Tarradellas, l’oferta d’activitats d’estiu és més reduïda que la de la resta de l’any, i els treballadors ja perceben una davallada important dels usuaris que creuen la porta diàriament: a les últimes setmanes hi arriben un 70% menys de veïns. Les iniciatives socials i les activitats de lleure per a la població més gran de 65 anys són claus, precisament, per evitar que la soledat no desitjada s’acarnissi amb la tercera edat. D’aquí que els casals municipals, els centres de dia i les entitats del tercer sector busquin fórmules perquè la gent gran faci pinya i consolidi una nova xarxa social que els faci guanyar qualitat de vida.

Soledat tot l’any

La fundació Amics de la Gent Gran, per exemple, fa temps que ofereix el programa Vacances Amigues, un voluntariat semblant al que es fa amb els infants: unes colònies, amb tallers i activitats, en diferents residències de Catalunya. Una de les beneficiàries d’aquest pla és la Maruja Nieto, veïna de Sant Andreu que fa dos anys que participa en aquests viatges. “Tens l’oportunitat de fer activitats i conèixer molta gent nova”, relata, i afegeix que enguany se suma a una estada programada al municipi de Vic.

La sensació de soledat, però, pot arribar a ser permanent per a algunes persones. La Maruja se sent sola des que va morir el seu fill, ara fa quatre anys, i malgrat que en té un altre que viu al mateix carrer, aquest “treballa moltes hores fora i no sempre es pot fer càrrec” d’ella o de les seves necessitats. “Estar sol és molt dur”, sentencia, i apunta que es té la mateixa sensació de soledat a l’estiu que a l’hivern. De fet, la barcelonina considera que en èpoques de fred el neguit és encara pitjor perquè “a les cinc de la tarda ja és fosc” i es passa més hores tancada a casa. Un malestar, però, que alleugereix amb la companyia de la Carmen, una voluntària que fa dos anys que la visita diàriament a casa i a qui considera una filla: no hi ha dia que no es vegin o parlin per telèfon.

L’impacte de la soledat no desitjada en la salut s’està començant a estudiar: segons Amics de la Gent Gran, empitjora el funcionament vascular i la mobilitat, augmenta les probabilitats de patir depressió, causa problemes de son i malalties neurodegeneratives, així com eleva el risc de morir. “I el nombre de persones grans no deixarà de créixer en els pròxims anys”, afirma el director gerent de la fundació, Albert Quiles. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aproximadament el 20% de la població té 65 anys o més.