BarcelonaL’arribada del govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona es va traduir al Paral·lel en l’aturada de la reforma que hi havia impulsat el govern de Xavier Trias i que havia generat polèmica. Els extrems de l’avinguda van quedar llavors sense reformar -i continuen així- i el compromís del nou equip de govern va ser obrir un procés participatiu per decidir si calia reenfocar el projecte, que havia generat tensió en aspectes com l’elevat cost dels fanals intel·ligents. A les acaballes del mandat, amb tot, no hi ha notícies d’aquesta transformació. Segons fonts municipals, el que s’ha prioritzat ha sigut atendre les demandes veïnals per tenir plans d’usos específics per als barris que coincideixen a l’avinguda, com el Poble-sec i Sant Antoni. El del Paral·lel està ara en exposició pública. Quan s’acabi aquest procés, defensen, es reprendrà la qüestió de la reforma i, de moment, estan en marxa les obres del col·lector, que també s’incloïa en la reforma urbanística i que ha d’evitar que es repeteixin les inundacions.
El que sí que avança és la transformació -privada- d’un dels símbols de l’avinguda: les Tres Xemeneies. L’empresa Conren Tramway va adquirir, el novembre del 2017, les tres torres i els dos edificis que havien acollit les oficines de Fecsa Endesa i que estaven en desús des de finals del 2012. La idea de la nova propietat, que ja té un projecte arquitectònic fet per l’estudi Batlle i Roig, és transformar l’espai en un pol d’oficines i mantenir, òbviament, les xemeneies, que estan catalogades. En total, l’edifici té uns 33.800 metres quadrats i calculen que podrà acollir entre 3.000 i 4.000 treballadors. Des de l’empresa detallen que ja estan en marxa les obres d’enderroc de les instal·lacions interiors, que estaven mal conservades, i que la idea de la reforma serà mantenir l’essència del projecte original i millorar la connexió amb el Paral·lel. Volen llogar l’espai a “empreses de primer ordre internacional”. El sòl que ocupa l’edifici, amb tot, té una qualificació reservada per a les infraestructures d’electricitat, de proveïments d’aigües o de gas, i per fer-hi oficines que no hi tinguin cap relació caldrà un canvi de planejament.
