PANDÈMIA
Societat 26/03/2020

Tres dies en un passadís d’hospital a Madrid

Els pacients esperen amuntegats, sense la distància recomanada, i en alguns casos dormint a terra

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Imatges cedides a l’ARA de l’interior d’una de les sales d’espera d’urgències de l’Hospital Doce de Octubre de Madrid.

MadridHan començat el torn a les vuit però fins a les deu el personal sanitari no pot començar a atendre els pacients que s’amunteguen en una de les zones improvisades d’urgències de l’Hospital Doce de Octubre de Madrid. Falten mascaretes i l’atenció se’n ressent moltíssim: fins llavors no arriben els equips de protecció. D’esmorzar només hi ha un litre de cafè per a 47 persones que seuen com poden: amb butaques i lliteres improvisades sense respectar la distància de seguretat, bombones d’oxigen que es comparteixen entre pacients, ampolles de sèrum fisiològic enganxades amb esparadrap a la paret... Fins la nit passada, molts havien dormit per terra. Quan el sindicat majoritari de l’hospital va difondre la situació als mitjans de comunicació, gerència va decidir obrir un nou espai d’atenció, però els pacients amb coronavirus continuen esperant de mitjana tres dies per poder pujar a planta.

És la situació que explica per telèfon a l’ARA José Díaz Sánchez per boca de la seva sogra. Una ambulància va dur-hi la mare de la seva dona el dimarts després de 14 dies amb febre i pneumònia. Ahir a la tarda, després de dos nous dies d’incertesa, se la van endur a un hospital a 70 km de Madrid destinat normalment a casos en rehabilitació -com per operacions de pròtesi de maluc o de genoll-. Alicia Hernández Barriga, de 68 anys, no les tenia totes. Tampoc la seva família, sobretot pel fet d’estar tan lluny de casa. La Comunitat de Madrid ha habilitat l’Hospital Virgen de la Poveda, situat a un municipi de només 6.500 habitants a tocar de Castella-la Manxa, en plena Meseta, per a casos amb coronavirus que no són crítics. “Al principi no volia anar-hi, però a efectes pràctics no la podem veure en cap dels dos llocs. Ho està passant tot sola”, explica el José. “Almenys dormirà en un llit, podrà menjar bé, tindrà oxigen, sèrum i millors condicions, perquè no està massificat”, afegeix.

L’Hospital Doce de Octubre, situat al barri popular d’Usera, al sud de la capital espanyola, ha sigut un dels últims que s’ha col·lapsat a Madrid gràcies a les seves grans dimensions. Ahir hi havia 330 persones a urgències, més del triple de la seva capacitat, i moltes hi arriben quan ja estan al límit de la situació, després de molts dies de febre i els pulmons molt carregats, sabent que a l’hospital els esperen dies molt difícils per la saturació. En alguns casos, el caos obliga a repetir contínuament els tests de coronavirus per problemes informàtics o pèrdua del material, detallava ahir Luis López Álvarez, portaveu del sindicat Moviment Assembleari de Treballadors de la Sanitat (MATS), el que té més afiliats a l’hospital.

El MATS lamentava que només a còpia de pressió als mitjans la direcció ha començat a derivar pacients a altres centres. “El personal sanitari pot tardar hores a poder atendre per falta de material. Han d’anar reaprofitant les ulleres com poden, desinfectant-les entre usos”, assenyala López per telèfon, i assegura que derivacions com la d’Alicia Hernández tampoc estan descongestionant la situació. El coronavirus és una malaltia que apaga les persones soles. Saltant-se els protocols, alguns sanitaris posen els seus equips de protecció a familiars perquè es puguin acomiadar dels seus, apunten dels del sindicat.

Hospitals de campanya

Encara es troba en una situació més crítica l’Hospital Severo Ochoa, de Leganés -al sud de Madrid-, que fa dies que reclama que es tanquin les urgències. Dimarts hi havia 313 persones quan la capacitat és de 50. Metges Sense Fronteres hi ha desplegat un hospital de campanya a les portes amb 120 llits. L’objectiu d’aquesta estructura, situada en un pavelló d’esports, és segons Paula Ferias, la coordinadora de l’organització de l’ONG a Madrid, “descongestionar urgències atenent els casos menys greus perquè els centres puguin concentrar-se en els malalts més severs”.

stats