Societat 09/01/2019

El Tribunal Suprem aclareix què és violència masclista 14 anys després d’haver-se aprovat la llei

La norma es va aprovar a finals del 2004, però fins fa poc no s'ha establert aquest criteri

P.e.
2 min

BarcelonaLa decisió del Tribunal Suprem de considerar violència masclista (o de gènere) sempre que un home agredeixi la seva parella o exparella ha arribat 14 anys després que s’aprovés la llei 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. La norma es va aprovar a finals del 2004, però fins fa poc no s’ha establert aquest criteri, que no canvia si l’home i la dona s’agredeixen recíprocament. “Es posa fi a una situació que s’arrossegava des de feia 14 anys. Fins ara, si l’agressió era mútua, encara que fossin accions defensives, es tipificava com a violència familiar (o domèstica)”, apunta l’advocada i responsable de la comissió d’igualtat de Dones Juristes, Marisa Fernández. “El fet que s’hagi reunit el ple del Suprem i hagi creat aquesta jurisprudència és positiu”, afegeix.

La professora de la UOC i experta en violència de gènere Ana Bernal-Triviño considera que la decisió del Suprem va en la mateixa línia que ja va adoptar l’alt tribunal a finals de l’any passat, quan va ordenar aplicar l’agreujant de gènere encara que la víctima i l’agressor no fossin parella. “La sentència reconeix, com la llei, la violència de gènere com una situació de desequilibri de relacions”, remarca. Tot i això, Bernal-Triviño lamenta que en altres casos -com la Manada i el de Juana Rivas- no s’hagi aplicat aquesta interpretació. “Quan hi ha una llei nova, hem d’esperar uns anys perquè hi hagi una interpretació unànime”, diu Fernández. En el cas de la llei del 2004 han hagut de passar més de 14 anys.

Amb la sentència recent del Suprem “queda clar que si un home agredeix una dona es considera un acte de poder”, explica Fernández. Sobre el vot particular de quatre magistrats del Suprem, que han rebutjat la condemna per violència de gènere, Fernández valora que és “una minoria”, però que a partir d’ara no hi hauria d’haver més sentències contradictòries. En aquest sentit, Bernal-Triviño recorda que sempre hi ha hagut lleis que donen més protecció als grups vulnerables: “Són imprescindibles mentre les desigualtats no es corregeixin”.

stats