Trobada entre les dues primeres 'nenes proveta': "Ha sigut com retrobar-se amb un familiar llunyà"
Louise Brown, la primera nena nascuda al món mitjançant tècniques de reproducció assistida, i Victoria Anna Perea, la primera nascuda a l'Estat, reben el premi Fundació Dexeus Salut de la Dona
BarcelonaSón un símbol d'esperança per a milers de parelles que no poden tenir fills. Louise Brown, la primera nena nascuda al món per fecundació 'in vitro', i Victoria Anna Perea, la primera nascuda a Espanya, s'han conegut aquest dijous amb motiu del lliurament del premi Fundació Dexeus Salut de la Dona. "Ha sigut com retrobar-se amb un familiar llunyà. M'ha fet il·lusió", ha admès Victoria Anna, de 32 anys.
Les dues estan cansades que les anomenin "nadons proveta" tot i que ja s'han acostumat a l'expectació mediàtica que generen i amb la qual han conviscut des que van néixer. "A vegades és una bogeria però hi estic acostumada perquè és el que sempre he viscut", diu Louise Brown, que assegura que ella és una persona "normal amb una feina de 8 a 5 de dilluns a divendres". "Jo sempre dic que, en realitat, nosaltres no hem fet res, som una conseqüència", afegeix Victoria Anna. "Jo represento una història que en el seu moment va tenir una exposició mediàtica important però no es trasllada en el meu dia a dia. Sóc una famosa anònima", assegura.
Ella va ser la primera nena nascuda per fecundació 'in vitro' (FIV) a l’Estat. La Dolors, la seva mare, tenia un problema a les trompes que li impedia quedar-se embarassada espontàniament. Prèviament havia perdut un fill al final de l’embaràs i per això es va decidir fer-li una cesària per evitar riscos. La Victoria va néixer una setmana abans del previst i va pesar 2,470 kg. No recorda que els seus pares l'asseguessin un dia al sofà per explicar-l'hi. "Simplement ho van tractar amb naturalitat com una cosa més sobre mi. Així com tinc el cabells castany, també vaig néixer d'una manera una mica diferent", admet.
A la Louise Brown, de 38 anys, els seus pares li van ensenyar el vídeo del seu naixement quan tenia 4 anys i li van explicar que la seva gestació "havia estat una mica diferent". "La resta ho vaig saber a través de les entrevistes que els mitjans feien als meus pares", diu. Totes dues són conscients que han sigut filles "molt desitjades". "Tots els pares es desviuen pels seus fills però en aquest cas hi havia una il·lusió extra", diu la Victoria Anna, que porta el segon nom per la investigadora Anna Veiga, que, juntament amb el ginecòleg Pere Barri formaven part de l'equip mèdic que va fer possible el seu naixement el 12 de juliol del 1984. Era un dijous a la tarda "i va ser un moment molt emotiu per a nosaltres", reconeix Barri. "Va ser professionalment una fita important, però, sobretot, a nivell personal", afegeix. "Amb la Dolors i el Ricard –pares de la Victoria– vam establir un vincle que encara segueix", diu Barri.
Ús responsable de les tècniques de reproducció assistida
La Louise té dos fills de 10 i 3 anys, el Cameron i l'Aidan. "Afortunadament vaig concebre de forma natural però hauria utilitzat tècniques de fecundació 'in vitro' si no hagués pogut", explica Louise Brown. La Victoria Anna encara no es planteja la maternitat. "No és una cosa que em preocupi però també sóc conscient que tinc una edat, però no m'amoïna", reconeix.
"Ara que sóc més gran, em puc posar a la pell de persones que poden necessitar un tractament de reproducció assistida i em sembla molt bé que se segueixi avançant en aquest camp", diu la Victoria, tot i que fa una crida a fer-ne un "ús responsable".
La Louise, que ha viatjat per tot el món publicitant el seu cas, té amigues que han tingut fills amb tècniques de reproducció assistida però ho ha sabut a posteriori ja que constata que encara "hi ha gent que tot i que no s'avergonyeix no vol dir-ho públicament". Els seus pares van provar durant deu anys concebre un fill. "El meu pare ja tenia fills d'un matrimoni anterior però la meva mare va tenir una depressió derivada del fet de no poder tenir fills i aquí va començar tot", explica Louise Brown. "I van tenir la sort" de conèixer Patrick Steptoe i el fisiòleg Robert Edwards, que van fer possible el seu naixement. "Som sis milions de nens nascuts per fecundació 'in vitro' i és increïble que l'Edward i el Patrick hagin ajudat tanta gent", diu. A la seva mare, però, li va costar lidiar amb l'expectació mediàtica que va generar el seu cas.
