Troben el fòssil més antic del món a causa del desgel de l'Àrtic

Són empremtes d'estructures de sediments fetes per microorganismes de fa 3.700 milions d'anys, segons publica 'Nature'

Les empremtes d'unes formacions microbianes són les proves fòssils més antigues de l'existència de vida a la Terra que s'han trobat mai fins ara. El fòssil té 3.700 milions d'anys –220 més que el fòssil més antic conegut fins ara– i l'han trobat a Groenlàndia, a causa del recent desgel d'una zona de neus perpètues, segons l'agència Efe.

La revista 'Nature', que ha publicat la descoberta explica que l'ha feta un equip australià de geòlegs encapçalats per Allen Nutman, de la Universitat de Wollongong. Les empremtes fossilitzades són d'estromatòlits, estructures sedimentàries formades per l'activitat de capes de microorganismes. Els fòssils més antics que es coneixien fins ara, que tenen 3.480 milions d'anys, també són d'estromatòlits i s'havien localitzat al nord-oest d'Austràlia.

Aquesta última troballa es conservava en roques metamòrfiques de l'anomenat cinturó supracortical d'Isua, al sud-oest de Groenlàndia, que ja s'havien datat amb una antiguitat de 3.700 milions d'anys. En aquella època, la Terra encara era bombardejada per asteroides i el planeta encara estava en fase de formació.

'Nature' defineix aquestes roques com "les més torturades de la Terra", aixafades i escalfades durant milers de milions d'anys a mesura que es movien les plaques tectòniques. La pressió i la calor recristalitzen les roques i això esborra la major part d'indicadors que els científics fan servir per detectar els estromatòlits. Tot això ha obert un debat encès a la comunitat científica.

Els investigadors creuen que els sediments que van formar els fòssils es van dipositar en un ambient marí poc profund. I diverses proves a partir de detalls químics, les estructures sedimentàries i la presència de minerals entre les roques indiquen que els estromatòlits els van formar organismes vius. Això situaria l'origen de la vida a la Terra fa més de 4.000 milions d'anys, fet que concorda amb estudis sobre el rellotge molecular genètic.