Societat 21/07/2014

Troben 200 gens que han evolucionat més ràpid en éssers humans que en primats

L'estudi l'han fet investigadors del Programa d'Investigació en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Efe
2 min
Grans lliçons de vida  dels primats més pròxims El mico més 'Manga'

BarcelonaUna investigació de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona ha identificat prop de 200 gens que han evolucionat més ràpid en els humans que en altres primats, unes mutacions que explicarien en part l'avantatge adquirit pels humans davant altres animals.

L'estudi, realitzat per investigadors del Programa d'Investigació en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha utilitzat noves dades genètiques humanes per conèixer més sobre les mutacions que podrien haver conferit un avantatge selectiu als éssers humans en els últims 5 milions d'anys d'evolució.

Amb l'objectiu de buscar les bases moleculars del que ens fa humans, els investigadors han assegurat que els resultats permeten obtenir una nova visió de l'evolució humana.

La disponibilitat de les variants genètiques d'un gran nombre de persones, a través d'iniciatives com el Projecte 1000 Genomes, no només és útil per comprendre la base genètica de les malalties, sinó també per investigar sobre l'evolució humana.

Segons ha explicat Mar Albà, professora de l'ICREA i coordinadora del grup d'investigació en genòmica evolutiva de l'IMIM, "aquesta variació ens dóna una mesura de la proporció de canvis d'aminoàcids que una proteïna típicament té mentre conserva la seva funció".

"Una vegada que tenim aquest valor, podem comptar les diferències amb la proteïna ancestral d'humans i ximpanzés, i si trobem que hi ha hagut més canvis dels esperats, és perquè la funció de la proteïna possiblement ha canviat durant l'evolució dels humans", ha indicat la investigadora.

Segons Magdalena Gayà, que havia col·laborat amb Albà i actualment investigadora de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la UAB, "si una mutació o canvi incrementa les possibilitats de supervivència de l'individu que la porta, aquesta mutació tindrà tendència a fer-se prevalent en la població. La nova proteïna haurà canviat la seva funció respecte a la proteïna ancestral".

"Aquests són els tipus de canvis que ens interessa identificar per entendre com els humans s'han adaptat a l'entorn", ha comentat Gayà.

L'estudi, el resultat del qual s'ha publicat a la revista científica 'BMC Genomics', ha usat seqüències codificadores de proteïnes d'humans, ximpanzés, macacos i ratolins, cosa que ha permès als investigadors identificar els prop de 200 gens que haurien acumulat canvis adaptatius en els humans.

Segons les investigadores, aquest treball ha demostrat que les dades de variació genètica són útils per investigar el passat remot de l'home i ara es plantegen veure si altres espècies d'humans, com els neandertals, tenien la mateixa versió de la proteïna que els humans moderns.

stats