Troben restes del pa més antic del món, de fa 14.000 anys, a Jordània

S'elaborava des de 4.000 anys abans que s'inventés l'agricultura 

Fa uns 14.000 anys, grups de caçadors i recol·lectors del nord-est de Jordània van elaborar els primers pans de la humanitat, segons el descobriment relacionat amb 24 restes de menjar carbonitzat recuperat al jaciment de Shubayqa 1. 

Això significa que es feia pa 4.000 anys abans que s'inventés l'agricultura i que l'explotació d'animals domèstics fes possible cultivar cereals amb finalitats alimentàries, moment amb el qual es relacionava fins ara l'origen del pa. 

L'arqueobotànica basca Amaia Arranz Otaegui, de la Universitat de Copenhaguen, lidera aquesta investigació. El descobriment l'ha publicat avui la revista científica científica nord-americana 'Proceedings of the National Academic Science', i hi han participat també experts del University College of London (UCL) i de la Universitat de Cambridge. 

"Fins fa poc, l'arqueobotànica s'havia centrat a analitzar llavors i carbons, ignorant que als jaciments hi ha un altre tipus d'indicis que s'han d'estudiar, les restes de menjar", ha explicat a l'agència Efe Arranz, que també ha afegit que "aporten la informació més directa per conèixer la dieta dels nostres avantpassats". 

Arranz admet que aquestes troballes "no són fàcils de reconèixer" a les excavacions, perquè "són literalment amorfes, lletges", i "a ulls d'algú que no sigui especialista" es poden confondre amb restes de fems, tubercles o fusta carbonitzada en molt mal estat". 

"Quan era a Jordània, em vaig adonar que tenia materials que no podia classificar, com llavors, tubercles, fustes i fems, i per això en deia restes de plantes processades", explica la investigadora, que confessa que no va començar a sospitar de la importància del que tenia entre mans fins que va decidir visitar la seva col·lega del UCL i coautora de la investigació, Lara González Carretero. 

"Quan vam veure les mostres sobre una taula –explica–, la Lara em va dir que s'assemblaven molt a altres restes de pa que ella havia investigat al jaciment neolític de Catalhüyuk, a Turquia". 

"Gairebé caiem a terra quan ens vam adonar que teníem davant del nas les restes de pa més antigues que es coneixen, i que eren com a mínim 4.000 anys anteriors a les que ella havia estudiat per fer la seva tesi doctoral, que, precisament, es titula 'Els orígens del pa'", explica la investigadora. 

Aquesta investigació consolida "l'evidència empírica més antiga" que es coneix fins ara de "la preparació de productes similars al pa per part de caçadors-recol·lectors de la cultura natufiana (Pròxim Orient)".

Per fer-ho, van fer servir algunes de les espècies considerades posteriorment "cultius fundadors" de l'agricultura, com ara el blat d'espelta petita silvestre o tubercles de la família de la xufa i el papir. 

"Les restes suggereixen que segurament produïen pa pla, del tipus conegut com a pa de pita", diu la investigadora basca, que, tanmateix, aclareix que, tot i que ara mateix aquest producte "constitueix un aliment bàsic", probablement a la cultura natufiana no era "consumit regularment" i no es va generalitzar fins que es van domesticar els cereals i va sorgir l'agricultura. 

Més continguts de