UNIVERSITATS
Societat 18/12/2010

La crisi a la UB reobre el debat sobre la governança de les universitats públiques

Els consells socials reclamen un pacte. El claustre de la UB demana la dimissió del president del seu consell social per impulsar una proposta de govern que treu poder als rectors

Isaac Salvatierra
3 min
El rector Dídac Ramírez, durant el claustre d'ahir.

BarcelonaEls presidents dels consells socials de set de les vuit universitats públiques catalanes, excepte la UOC, advoquen avui per la necessitat d'un pacte "responsable i lleial", aconseguit mitjançant el diàleg, per canviar l'actual sistema de govern d'aquestes institucions i garantir el seu futur.

En un comunicat conjunt, els presidents dels consells socials de la UAB, UB, UdG, UdL, UPC, UPF i URV ratifiquen avui la seva "convicció" sobre la necessitat de canviar el sistema actual de govern de les universitats públiques "per agilitar els processos de presa de decisions enfocades al futur i facilitar la seva ràpida adaptació" als nous reptes socioeconòmics i a les necessitats de Catalunya.

El model proposat pels presidents dels consells socials, que seria el "punt de partida" de la negociació, no pretén, segons que asseguren, restar poder de direcció, gestió i redempció de comptes als rectors.

Per contra, el seu objectiu és dotar les universitats d'"instruments legislatius i organitzatius que els atorguin més autoritat i estabilitat per implementar les estratègies de govern".

Els presidents dels consells socials van presentar aquesta mateixa setmana en el si de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) un document "no definitiu" amb les seves propostes de canvi, "per iniciar un diàleg necessari que ha de portar a un pacte responsable i lleial".

El document planteja com a principis bàsics modificar el "complicat" govern actual, facilitar que els responsables de la direcció i la gestió de les universitats puguin ser escollits després d'un procés competitiu internacional "per a així fomentar l'excel·lència", a més de relacionar les persones i els objectius amb les responsabilitats sobre els resultats, entre d'altres aspectes.

Crisi a la Universitat de Barcelona

El comunicat dels consells socials arriba l'endemà que el claustre de la Universitat de Barcelona demanés la dimissió del president del seu consell social, Joaquim Coello, enmig d'un clima cada vegada més enrarit. Els alumnes van demanar-ne la dimissió per haver bloquejat un increment de sou del personal administratiu. També l'acusen d'haver estat l'impulsor del document que proposa canviar el sistema de governança de les universitats públiques, signat pels presidents de sis consells socials més. Els universitaris troben que la proposta és "antidemocràtica". El consell social de la UB argumenta que la votació no és vàlida perquè no hi havia prou quòrum. Segons asseguren, es necessitaven 100 persones a la sala, però només n'hi havia 90. Coello va dir fa uns dies que posaria el càrrec a disposició del nou Govern, com és habitual quan hi ha un canvi de conseller. No dimitirà, tot i la petició del claustre.

En relació amb aquest fet, els presidents dels consells socials de set de les universitats públiques catalanes consideren avui que tant els rectors com els presidents "treballen pel bé de la universitat i que, encara que en algunes ocasions es puguin sostenir punts de vista diferents, aquests han de suposar sempre un enriquiment per a la pròpia comunitat universitària".

Darrere l'enfrontament entre el rector i el president del consell social de la UB hi ha el debat obert sobre qui ha de tenir més pes en la governança de les universitats públiques, si la pròpia institució o la societat civil. El document impulsat per Coello proposa deixar les universitats públiques en mans d'una personalitat de fora.

Ara mateix, aquest control extern l'efectua el consell social, amb una majoria de membres del món polític i social. El consell és qui fiscalitza l'ús que fa la institució dels recursos públics que rep. El seu president és nomenat pel Govern. És el contrapès establert per la llei a un model de governança històricament assembleari, on les decisions del claustre –professors, personal administratiu i alumnes– són vinculants.

stats