La UE obre la porta a l'internament de persones migrants per raons "d'ordre públic"

Brussel·lesLa Unió Europea continua endurint les seves fronteres i posant-ho més difícil a les persones que intenten arribar a territori europeu. Els ministres de l'Interior dels vint-i-vuit estats membres han acordat aquest divendres endurir i ampliar els criteris per al retorn i l'internament de les persones migrants a través d'una modificació de la Directiva de Retorn, que actualment data del 2008. L'objectiu és, segons les mateixes institucions europees, que les normes de retorn siguin "més efectives", però, amb els canvis introduïts aquest divendres, la UE obre la porta a la possibilitat d'internar persones migrades per motius "d'ordre públic". Combinats aquests enduriments de criteris amb l'ús de la política de visats per forçar els estats a acceptar els retorns, l'objectiu de la UE és augmentar les devolucions de les persones que considera "irregulars".

La clau la trobem en el concepte "d'ordre públic". Com expliquen fonts del Consell Europeu, el criteri no queda definit de manera jurídica en els textos i, per tant, es permetria que qualsevol estat membre ho interpreti de manera absolutament lliure i flexible. Fins ara la directiva del 2008 incloïa dins els criteris per mantenir persones internades el "risc de fuga" o el fet que aquella persona "dificulti la tramitació de la seva devolució". Ara, però, s'hi afegeix el criteri ampli que aquella persona suposi una amenaça per a "l'ordre públic, la seguretat pública o nacional". [Podeu consultar les modificacions pactades pels estats aquí.]

Què pot considerar-se una amenaça per a la seguretat pública o l'ordre públic? Aquí hi ha la clau. Queda a discreció de cada estat i, per tant, en el cas d'Espanya sí que es considera que un conjunt de persones que salten la tanca de Melilla suposen una amenaça per a l'ordre públic i, per tant, aquest és un motiu suficient perquè siguin privades de llibertat i vagin directament a un centre d'internament, pas previ per ser expulsades. Per tant, es facilita que només per raons "d'ordre públic" es pugui privar de llibertat i forçar el retorn d'una persona migrant.

Aquest és un punt clau per a la frontera del sud d'Espanya, on la majoria de persones que salten la tanca (les que no són retornades en calent o detingudes) i no han comès un delicte poden arribar a un centre d'acollida, en el qual se'ls assessora en matèria d'asil i reben ajuda humanitària que fa el possible perquè no siguin retornades als seus països d'origen. De fet, segons les xifres oficials, de totes les expulsions decretades a la UE se'n compleixen un 36%, un percentatge que ara les institucions europees s'han proposat augmentar. "Augmentar el nivell d'efectivitat dels retorns és un element fonamental d'una política d'immigració global: és la millor manera d'acabar amb el model de negoci dels traficants i de demostrar que posar la vida a les seves mans no garanteix l'entrada a Europa", diu la ministra de l'Interior de Romania (ara a la presidència del Consell Europeu), Carmen Daniela Dan.

Però la realitat és que s'acaben endurint les condicions per les quals es pot privar de llibertat una persona i forçar el seu retorn a un país del qual ha optat per marxar. Més i tot, en l'apartat dedicat al retorn del nou text redactat d'aquesta directiva, s'afegeix que en el cas que un estat membre decideixi dictar el retorn d'una persona que es trobi "en situació irregular en el seu territori", aquesta persona "haurà d'acatar la decisió". En la directiva del 2008 la paraula 'acatar' no apareix en tot el text. Entre els motius per decretar un "retorn immediat" també s'hi inclou que aquella persona suposi un risc per a l'ordre públic, un supòsit que ja apareixia en el text anterior. La normativa obliga les persones sota una ordre d'expulsió a "cooperar amb les autoritats" i, a més, que els països d'origen reconeguin les persones que han de ser retornades. En aquest sentit, la UE ja ha mogut peça i ha fet servir la política de visats com un mètode "d'influència" per forçar els estats a acceptar retorns encarint o limitant els visats.

El ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat en declaracions recollides per l'agència Efe que per a Espanya els canvis en aquesta legislació "són un dels objectius principals en el marc de la reforma de la política migratòria". Tot i això, ha reconegut que el text planteja alguns dubtes per a Espanya com ara els terminis mínims i màxims d'internament previs a la devolució, perquè queda establert un màxim d'internament de sis mesos, que al mateix temps no pot ser inferior a tres mesos. Per als menors, apunta el text, "es poden plantejar terminis més curts".

Pel que fa a les polèmiques devolucions en calent, la normativa també preveu la possibilitat que "com a últim recurs" s'enviï migrants a tercers països "segurs", és a dir, que si no poden ser retornats als seus països d'origen se'ls acabi enviant a un altre país que aquell estat consideri més "segur".