Societat 03/05/2015

A Ulldecona en diem ‘tren de la mort’

Joan Callarissa
2 min
A Ulldecona en diem ‘tren de la mort’

UlldeconaL’estació de Renfe d’Ulldecona és l’única de la comarca catalana del Montsià, habitada per més de 70.000 persones que han de sortir d’allà obligatòriament per estudiar segons què, treballar de segons què i anar a segons quins metges. Una realitat que no ha suposat cap inconvenient a les persones que al llarg dels anys han pres decisions respecte a aquesta infraestructura, si és que encara en podem dir així.

Des de fa temps -fa 12 anys que la pateixo regularment-, a l’estació no hi ha cap treballador que vengui bitllets, que expliqui on són els trens que no arriben o que procuri per la higiene dels túnels que porten a les andanes... Però no és el principal problema ferroviari de la zona. El principal problema són els trens que hi paren. O, més ben dit, els que no hi paren.

I és que Ulldecona, i per defecte tot el Montsià, només compta amb els Regionals que connecten el País Valencià i Catalunya. És a dir, només dos trens directes al dia en direcció Barcelona: un a les set del matí i un a les set de la tarda. Però no, aquesta ridícula oferta tampoc no és el problema més greu. La pitjor part comença quan agafes un tren dels que hi paren. Si no passa res -frase que els usuaris pronunciem amb una normalitat insana-, el tren que surt a les set de la tarda arriba a les deu de la nit a Barcelona. Tres llargues hores per fer 200 quilòmetres durant les quals és poc probable que no et passi res donades les condicions de les vies, els combois i les catenàries. Tant és així, que aquest tren a Ulldecona s’ha guanyat el nom de tren de la mort.

Les males experiències en aquest tren les compta per dotzenes cada usuari. Són tan insultants com variades: arribar a l’estació de Passeig de Gràcia tan tard que ja estigui tancada i haver de buscar algú que t’obri la reixa, esperar el tren a Ulldecona a la intempèrie en ple hivern mentre una megafonia pregravada diu que està parant davant teu un tren que arribarà al cap d’una hora i mitja -mentre al telèfon d’informació expliquen que no hi ha incidències-, anar les tres hores del viatge dret al costat d’ancians que estan igual que tu, fer dues hores extra de viatge perquè “ el tren ha atropellado un perro ” (ho deia el revisor, si l’hi preguntaves), no poder anar al lavabo perquè no es pot caminar pels passadissos del tren de tanta gent... La R16 guanya per golejada la lliga dels retards. ¿Menyspreen el Montsià perquè hi viu poca gent? No ho sabrem mai, a Renfe tampoc solen contestar.

stats