Societat 17/04/2018

Ulls i orelles catalans a la selva amazònica

Investigadors de la UPC obtenen les primeres imatges i sons en temps real de reserves del Brasil

Ara
4 min
Imatge de la selva amazònica difosa per la UPC

BarcelonaEl Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dirigit per l'investigador Michel André, conjuntament amb científics del Brasil i Austràlia, ha instal·lat a les reserves brasileres de Mamirauá i Amanã els deu primers sensors de monitorització en temps real de la biodiversitat a l'Amazones. L'acció, que s'emmarca en el projecte Providence, ajudarà a combatre l'extinció d'espècies a la selva tropical.

El projecte Providence és una iniciativa pionera al món i representa un pas important en el coneixement de l'Amazones i en la conservació de la seva biodiversitat. La instal·lació dels sensors sense fil, ara fa una setmana, a l'extrem sud de les reserves Mamirauá i Amanã, serveix per monitoritzar constantment la vida silvestre sota la coberta de la selva tropical. Els mòduls de la tecnologia Providence estan equipats amb càmeres i micròfons que capten durant les 24 hores del dia el moviment i el comportament dels éssers vius que habiten la selva.

Durant 12 dies, un equip de 30 persones, entre científics i membres de les comunitats indígenes locals, han estat instal·lant la xarxa de sensors a les reserves Mamirauá i Amanã, entre els rius Amazones i Japurá, a l'estat d'Amazones. Entre tots, han comprovat que la tecnologia funciona en una de les regions més complexes del planeta, com són les selves inundables de l'Amazones. Amb una superfície de més de 3,5 milions hectàrees, aquestes reserves són dues de les més grans unitats de conservació del país i refugi per a diverses espècies de fauna i flora, algunes de les quals autòctones de la regió.

El gran avenç de la tecnologia de Providence és la capacitat per identificar espècies d'animals (aus, rèptils i mamífers, i també dofins, peixos i insectes) a través de la imatge i el so, i enviar automàticament aquesta informació (via satèl·lit, wi-fi o 3G) des de la reserva de Mamirauá a una base de dades localitzada al LAB de Barcelona, des d'on estaran disponibles per a la societat. "L'objectiu és crear un observatori de la biodiversitat de l'Amazones accessible per a tothom", indiquen des de la UPC.

Ross Dungavalle, investigador del CSIRO, realitzant els últims tests dels sensors instal·lats.

El sistema està format per dos mòduls, d'imatge i so, que operen alhora per gravar i identificar espècies de la fauna, i s'alimenten amb panells d'energia solar, gràcies al clima càlid i humit de l'Amazones. Els mòduls d'imatge són els 'ulls' del sistema i estan habilitats per filmar animals tant a la llum del dia com durant la nit (amb l'ajut de lents infraroges), i fins i tot en condicions climàtiques adverses, com en temporals. Per evitar consums innecessaris, part dels dispositius d'imatges funcionen en estat semilatent, és a dir, s'activen només quan un animal s'hi acosta.

Per garantir la comunicació, les antenes s'han instal·lat als punts alts dels arbres més grans i transmeten informació diversa (fotos, estudis o el nom de l'espècie) a la base de dades. El sistema es completa amb un mòdul sonor ubicat dins d'un llac “per enregistrar els sons d'espècies subacuàtiques, com el dofí rosat i el tucuxi [una altra espècie de cetaci]”, indica l'investigador Michel André, director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, responsable del projecte Providence a Espanya. Aquest expert en bioacústica, vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), afirma que “Providence permet, per primera vegada, establir un sistema precís de registre i avaluació de l'estat de la biodiversitat d'aquesta regió de l'Amazones, i proporciona un sistema d'alerta que informarà de qualsevol canvi que pugui amenaçar la vida a la selva".

Intel·ligència artificial

Michel André explica que les tecnologies d'anàlisi acústica instal·lades “tenen capacitat per arribar a distàncies més grans que les dels dispositius d'imatge, limitades por la densitat de la selva, i permeten identificar en temps real els animals pels sons que emeten”. A més, els mòduls de so disposen de dos micròfons, un per a freqüències sonores audibles per als éssers humans i l'altre per al so que no capta l'oïda humana, com el produït pels rat-penats, així com d'un hidròfon per a l'enregistrament de dofins i peixos.

La identificació acústica d'espècies d'animals es du a terme mitjançant un sistema d'intel·ligència artificial, desenvolupat pel LAB i utilitzat originalment per monitoritzar la contaminació acústica marina. En la fase actual, el sistema està entrenat per reconèixer més de 30 espècies d'animals característics de la fauna amazònica, com el jaguar, el dofí rosa i diverses espècies de micos.

Les espècies s'estan extingint a un ritme més ràpid del que es necessita per poder-les catalogar, però fan falta avaluacions precises de la seva biodiversitat. La falta d'inversions, les dimensions de l'Amazones, que és la selva tropical més gran de la Terra, i l'escàs nombre d'investigadors que treballen en aquesta conca són alguns dels desafiament que han originat el projecte Providence. Un sistema intel·ligent, eficaç i sostenible amb un assoliment i resultats més amplis que els mètodes tradicionals de monitorització.

stats