Viviane Reding va trepitjar fort ahir amb motiu del Dia de la Dona Treballadora. Davant del Parlament Europeu d'Estrasburg, la comissària europea de Justícia va presentar un ultimàtum perquè les empreses europees incorporin més dones als consells d'administració. L'objectiu, que el percentatge d'alts càrrecs de sexe femení superi el 12% actual en el termini d'un any; si no, el sistema de quotes obligatòries es farà efectiu. "Estic disposada a donar una darrera oportunitat a les empreses", va emfatitzar la comissària, però si no fan els deures s'hauran d'enfrontar amb "l'espasa de Dàmocles de les quotes". Segons aquest sistema, el 30% de les dones accedirien als consells d'administració fins al 2015, i el 2020 s'assoliria el 40%.
Les formacions conservadores de l'Eurocambra van celebrar l'anunci de Reding, que suposa la pròrroga d'un any en l'autoregulació de la presència de la dona al món laboral, mentre que els grups verds i els progressistes van evidenciar la insatisfacció que suposa haver d'esperar aquesta mesura, considerada com a discriminació positiva. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va manifestar la necessitat d'un mercat de treball en igualtat de condicions i va qualificar d'"injustícia" que el 60% dels universitaris siguin dones i que aquesta proporció no es traslladi al mercat laboral. En la mateixa línia, les estadístiques de l'Eurostat apunten que per fer les mateixes feines que els homes, les dones reben un 17,6% menys del sou.
Europa llegeix les desigualtats
Coincidint amb el centenari de la commemoració del Dia de la Dona Treballadora, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va fer públics els resultats de l'Eurobaròmetre. Sota el subtítol "Combatre les discriminacions de gènere a la UE", l'estudi s'ha dut a terme als vint-i-set països membres de la UE i apunta conclusions sobre els obstacles amb què s'enfronten les dones per accedir als llocs de treball, la seva presència en la política i la influència de la precarietat laboral, entre d'altres.
Els dos sexes coincideixen que, en igualtat de competències i condicions, les dones han d'esquivar molts obstacles en la cursa pel món laboral, sobretot si volen accedir als llocs de poder de grans empreses (així ho valoren el 76% dels enquestats), l'administració pública d'alt nivell (70%) i els partits polítics (69%). L'entrada a la petita i la mitjana empresa i al sector associatiu es considera més assequible.
L'enquesta també aporta llum a la baixa participació de les dones en la política. Més de la meitat dels enquestats (el 59%) opinen que els homes dominen aquest àmbit i sovint no valoren prou les competències de les seves companyes. A molta distància, s'apunta la pervivència dels estereotips (40%) com a fre per ser política. Hi ha dones, però, que aconsegueixen el somni i es reivindiquen, com la primera dona presidenta del Govern, Núria de Gispert. A la presa de possessió del càrrec, una evidència de "normalització", va destacar que malgrat la igualtat legal "segueix mancant la igualtat aparentment menor i quotidiana, sense la qual no hi ha llibertat". Qui també va voler destacar la presència política femenina va ser el president del Govern, Artur Mas. En el marc del Dia Internacional, Mas va destacar que al Parlament català la presència de les dones és més elevada que a la resta de cambres de l'estat, un fet que "tant des del punt de vista de la paritat com de la consciència política té una gran visibilitat al conjunt del país". Més enllà d'un mercat i uns preuats llocs de treball hostils, la precarietat laboral també afecta el sexe femení, motivada per la multiplicació de famílies monoparentals i les feines temporals i interines.
Les dones, a l'abordatge
Les causes són importants, però saber "com" superar-les ho és més, d'aquí que el Baròmetre apunti les solucions que la població considera més factibles. Com s'assegura l'accés de les dones als llocs de responsabilitat? Sorpresa: només un 20% de dones estan d'acord amb imposar quotes per llei als consells d'administració de les empreses i a altres llocs de decisió (el percentatge no s'allunya del 19% de la mitjana). La mesura més òptima per accedir als llocs de responsabilitat, segons el 44%, és estimular la promoció de la igualtat entre sexes (a través d'una carta de bones pràctiques) i la lluita contra els estereotips. Els resultats, però, topen frontalment amb el que pretén la llei d'Igualtat del govern espanyol, que obliga que el 2015 els consells d'administració estiguin formats per un 40% de dones, en contrast amb el 10,8% actual.
Sobre com obtenir la millora de la representació política de les dones, el 27% dels homes reivindiquen la paritat i, un altre cop, la imposició de quotes a les llistes aconsegueix una pelada representació del 19%. La problemàtica de les diferències salarials, ja apuntades per l'Eurostat, també troba resposta entre els europeus. La solució majoritària (29%) consisteix a repartir millor les feines entre els sexes (que tothom tingui accés a la infermeria, l'aeronàutica i el secretariat), tot i que un 27% de les dones defensen que les empreses que no garanteixin la igualtat salarial puguin ser sancionades. El president Mas també apuntava ahir la gravetat de la situació que homes i dones cobrin sous diferents per una mateixa feina, si bé va assenyalar que les autònomes estan resistint les dificultats econòmiques millor que els autònoms.
Lúltim "com" revisa la conciliació familiar, una qüestió pendent: la flexibilitat de les empreses i la millora del repartiment de les tasques domèstiques són eines per aconseguir-la, però un escandalós 37% reclama que es desenvolupin llars d'infants i guarderies (de cost més raonable) que tinguin cura dels infants fora de casa mentre el pare i la mare treballen.
