Publicitat
Publicitat

DE VACANCES

Descendent de carnissera

La meva besàvia era una carnissera geniüda i ferrenya que tenia la filla més bonica del poble. Su señora , que no tenia filles, s'enduia sovint la noia a comprar. Quan la presentava en societat no l'anomenava mai 'Rosa' sinó "la filla de la nostra carnissera". Així ho explicava la meva àvia, sense donar-hi cap importància, mentre fills i néts ens exclamàvem per l'ofensa. Ella ens preguntava estupefacta: "Què passa? que no era veritat?".

En canvi, la mare del Pau neteja escales i sempre que discutim de política ell ho utilitza com a argument d'autoritat moral. Ma mare és funcionària i no em passaria mai pel cap barrejar-la a les nostres converses de borratxos. Les dues mares cobren tant que el Pau i jo sempre hem estudiat becats. Ara, però, ell porta un Audi i jo els horaris de la RENFE memoritzats. L'altre dia, parlant dels indignats , vaig sentir dir-li que "vivim pitjor que els nostres pares".

Quan tingui fills els recordaré que sóc "la filla de la filla de la filla de la carnissera". A veure si prenen la consciència de classe que ma àvia no tenia, progressen i mentre prediquen que "viuen pitjor que sa mare" em compren un Audi, que els esgavells de la RENFE sí que són indignants.

El 2017 en 50 imatges

Més continguts de

El 2017 en 50 imatges
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT